Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  Autra   Autra
  I   I
  
  Ab joy mou lo uerç el començ
  Aneb joy roman e finis
  E sol que bona fos la fis
  Bos cresi als comensaments
  Aneb bona comensança
  Mi ue joy ez alegrança
  E per ço dey la bona fi gresir
  Car tots bos fayis uey lausar al finir
  
  
  Ab joy mou lo verç e·l començ,
  An eb joy roman e finis;
  e sol que bona fos la fis,
  bos cresi als comensaments.
  An eb bona comensança
  ni ve joy ez alegrança;
  e per ço dey la bona fi gresir,
  car tots bos fayis vey lausar al finir.
  
  II   II
  
  Sim apodera joy em uent
  Quem marauelh cosil soffris
  Car nom argulh e nom embris
  So don son tants richs e iausens
  Mas greu ueyretz fins amança
  Ses pahor e ses dubtança
  Anades tem hom uas samor felhir
  Per quyeu nom aus de perlar en ardir
  
  
  Si m’apodera joy e·m vent:
  que·m maravelh co si·l soffris
  car no·m argulh e no·m embris
  so don son tants richs e iausens;
  mas greu veyretz fins amança
  ses pahor e ses dubtança,
  an ades tem hom vas s’amor felhir,
  per qu’yeu no·m aus de perlar enardir.
  
  III   III
  
  Duna re mahonda mos sens
  Ananch nulhs homs mon joy non enquis
  Anc uolentiers uoliey mentirs
  Car nom par bos ensenyamens
  Ans folhia ez enança
  Am de amor ha benenança
  E uol asautre son cor descobrir
  Si no lien pot o ualer o seruir
  
  
  D’una re m’ahonda mos sens:
  an anch nulhs homs mon joy non enquis,
  anc volentiers voliey mentirs;
  car no·m par bos ensenyamens,
  ans folhia ez enança,
  am de amor ha benenança
  e vol as autre son cor descobrir
  si no li en pot o valer o servir.
  
  IV   IV
  
  Ben sescay adona ardimens
  Entrauols gens e mals uesis
  Ez arditz cor no lanfortis
  Grieu pot cer pros ne ualens
  Donc de prech la nayen membrança
  La belhancuy hay fiança
  Que nos camie per paraules nes uir
  Quenamichs quay fay denueye morir
  
  
  Ben s’escay a dona ardimens
  entr’avols gens e mals vesis;
  ez arditz cor no l’anfortis,
  grieu pot cer pros ne valens;
  donc de prech la, n’ayen membrança
  la belha’n cuy hay fiança, 
  que no·s camie per paraules ne·s vir,
  qu’enamichs qu’ay, fay d’enveye morir.
  
  V   V
  
  Anch sa bela boca risens
  Nom cuehe baysan me trasis
  Car amb un dolç baysar maucis
  Si ab autra no mes guirens
  Anatrestal ses per semblança
  Com de peleus la lança
  Que del sieu colp no podien garir
  Si per eus loch no sen ueses ferir
  
  
  Anch sa bela boca risens
  no·m cuehe, baysan me trasis,
  car amb un dolç baysar m’aucis,
  si ab autra no m’es guirens;
  An atrestal s’es per semblança
  com de Peleus la lança,
  que del sieu colp no podien garir,
  si per eus loch no s’en veses ferir.
  
  VI   VI
  
  Belha domna u(ost)re cors gens
  E uostra belh huelh man conquis
  Esi douç baysar el gen ris
  Ela belha boca risens
  Que quan yeu men pren smanca
  De beutat no(us) trop egua(n)ça
  La iançer es com pusch almon causir
  Ho no uey clar
  los olhs ab quey remir
  
  
  Belha domna, vostre cors gens
  e vostra belh huelh m’an conquis,
  e si douç baysar e·l gen ris,
  e la belha boca risens,
  que, quan yeu m’en pren smanca,
  de beutat no·us trop eguança:
  la iançer es com pusch al mon causir,
  ho no vey clar los olhs ab qu’ey remir.
  
  VII   VII
  
  Tornada
  Non es anuig ni falhime(n)ts
  Ne uilania com es auis
  Mais domes qua(n) se fay deuis
  Dautruy amor e conoysens
  Enugos e que(us) enanca
  Sim faytz anuigs e pesança
  Cascun se uol de son mester fornir
  Mi confondetz e uos no uey iausir
  
  
  Tornada
  Non es anuig ni falhiments
  ne vilania, co m’es a vis
  Mais d’omes, quan se fay devis
  d’autruy amor e conoysens.
  Enugos! E que·us enanca,
  si·m faytz anuigs e pesança?
  Cascun se vol de son mester fornir;
  mi confondetz, e vos no vey iausir.