Topsfield

Versione stampabilePDF version

 I. 
Tot quan fatz de be ni dic                                     
cove que ma dona prenda,                                       
pus de me no vol plus renda                                     
mas qu’ieu per ley me castic                                   
de tot aquo qu’a benestar non tanha;                           
e manda·m far so don pretz mi remanha                          
qu’estiers no fa hom son talen                                  
si no·s guarda de falhimen.                                     
 
II.
Per q’ieu justa ley m’abric                                    
quar no falh en re qu’enprenda,                                
ni a poder que dissenda                                        
per se ni per enemic;                                          
per so·m ten pres cum soudadier d’Espanha,                     
que qora·s vol m’emprenh en la mesclanha,                      
a tot lo sieu voler ai sen                                     
e non am nulh son malvolen.                                    
 
III.
Pus per lieys d’autras m’esdic,                                
aitan li qier per esmenda                                      
que·l belh joven non despenda                                  
tro que·m restaure·l destric,                                   
qu’al sieu sofranh tot quant a mi sofranha;                    
e si·m fa mal, ja non er qui m’en planha,                      
qu’ieu eys m’ai anat enqueren,                                 
qu’encontra lieys non truep guiren.                            
 
IV.
Quascuna vuelh n’ay’ un pic,                                    
qu’estiers no·m platz lur carvenda                              
tan qan midons las defenda,                                     
que per ren als no m’en gic;                                    
e, si no fos qu’a sos ops mi guazanha,                         
tan lunhera de midons ma companha                              
que·ls bes grazira solamen                                     
e dels mals preira venjamen.                                   
 
V.
Anc hom tan no lur servic                                      
qe tan pauc de grat n’atenda;                                 
d’aisso tanh q’ieu la reprenda,                                
qu’ie·n sai tal que s’en jauzic                                
q’eras m’estai per eys son tort estranha;                       
mas ja no vuelh que domneys per me·s franha,                    
qu’ades no·i trob’ om chauzimen                                  
e suffert ai tan longamen.                                      
 
VI.
Dreg a mon belh Mai d’Amic                                    
t’en vai, chansos, qu’ilh t’entenda,                            
e si tan fai que t’aprenda,                                    
ben tenh mon chantar per ric;                                   
qe re qu’ilh pretz no·s bayssa ni·s gavanha,                    
que·l sieus lauzars daur’ e·l blasmars estanha;                  
tan sap e conoys et enten                                       
qu’ades val mais la part qu’ilh pren.                           
 
VII.
Mon Audiart sal Dieus e sa companha,                         
mas la belha que de s’amor m’estranha                          
fa mal quar Miravalh non pren,                                
pus a las autras lo defen.