I.
Anc non attendiei de chantar
neu ni gel ni fuelha ni flors;
mas quan vey que no·m val Amors
lai on me deuri’ ajudar,
no·us meravelhetz, s’ieu m’en planh
ni·n sui de brau captenemen,
qu’ieu pretz meyns solatz e joven,
si·m fas mas chansos pres e lonh.
II.
Mas no·m sai tan d’amors lonhar
qu’enquer non atenda socors
de selha qu’entre las gensors
esta de gran beutat ses par;
per qu’en tenrai tot a gazanh
l’afan e·l dezir e·l turmen,
entro que m’ay’ esguardamen
que de mi·s vuelha donar sonh.
III.
No vuel ges ma dona laissar,
pus tant es fina sa valors
que sobreval part las melhors,
e·s sap far grazir et honrar,
que non am, quar pus no·l sofranh
mas ben garde premeiramen
que paus tot son entendemen
en tal qu’en pretz de domney ponh.
IV.
Sabetz per que deu domn’ amar
tal cavalier que·l si’ honors?
Per paor de mals parladors,
qu’om non la·n puesc’ ochaizonar
de so qu’az onrat pretz non tanh:
quar, pus en bon’amor s’enpren,
nom pot nulhs hom far recrezen
que vas autra part se vergonh.
V.
Quascus s’atend’ en son afar!
Eu no m’azaut de jangladors,
ans sui dels pus fis amadors
e sai mout gen mon joy celar.
Aqui on pro·m te, me remanh
e no·n conosc galiamen,
per que·m deu aver chauzimen
silh per cui chan belhs digz e jonh.
VI.
Pero, si·m vol gazardonar,
mentre sos pretz es dels aussors,
par me que m’er majers honors
per penre qu’a lieys per donar:
qu’en loc de privat o d’estranh
me pot tener a l’honramen
o n’aura crim de manta gen,
si tan fa que de si m’alonh.