Topsfield

Versione stampabilePDF version

I.
Si·m fos de mon chantar parven                                 
c’a ma dona·n prezes cura,                                    
ja no·i gardera mezura                                         
mas al pus que pogra soven;                                    
mas, car no·m denha escotar,                                    
m’a fag de tot solatz giquir,                                   
per qu’ieu sai qu’es vers so c’aug dir                          
qu’enueja·s om de bel chantar.                                  

II. 
Mielhs fora c’al comensamen                                    
m’agues gitat d’aventura,                                      
del solas qu’era·m pejura,                                     
que·m demostret dous e plazen.                                 
D’aitan fai semblan de joglar                                  
que canta, tro que·s fai grazir,                               
e cant hom plus lo vol auzir,                                   
el s’en gec e fay s’en preyar.                                 
 
III.
E pus ma dona no·m cossen                                      
aquo don sos pretz melhura,                                    
yeu soi sel que no·s n’atura                                   
que l’am fort part son mandamen;                                
mas ab temor et ab selar,                                       
ab lauzor et ab enantir,                                        
et ab onrar et ab grazir                                        
la cugey preyan gazanhar.                                      
 
IV.
Aras cuiaran maldizen                                          
qu’en loc d’autra cobertura                                    
fassa de midons rancura,                                       
et qu’ieu ame seladamen,                                       
Car me sabon ginhos d’amar.                                     
mas ja d’aiso no·ls cal cobrir,                                 
qu’ilh non a de m’amor dezir                                   
ni ieu non l’am tant com suelh far.                             
 
V.
En loc d’enemic malvolen                                        
m’aura·l genser criatura,                                       
c’anc Dieus formes de natura,                                 
e que mielhs en bon pretz s’enten.                             
Ies sas beutatz no·us sai comtar                                
ni·l solatz ni·l gent aculhir;                                 
que·l mielhs es del mon, cui que tir;                          
mas trop vol s’amor tener car!                                 
 
VI.
E pus ma dona·s ten tan car                                    
c’autre ni me no vol sofrir,                                   
atressi·m vuelh ieu car tenir                                   
que lieis et autras desempar.