I.
Puois de mon chantar disetz
que·us agradas a sobrier,
un nou son gai e legier
aujatz ab que·s poiran feingner
seill que son adreg e gai;
car de mi mezeis non sai
si·m po valer ab midons alegrajes,
pois no m’i val fes ni covens ni gatges.
II.
E vos que non entendetz
d’Amor ni n’es costumier,
no·m teingnatz per ufanier
si·m planc, car me volc esteingner
la dolors c’al cor mi jai;
car nuls hom, per re qu’esai,
no po saber dels amans lor usatges,
s’Amors no·l vens e sos rics poderatges.
III.
Domna, vos que conoissetz
qu’ie·us am de fin cor entier,
jes per dich de lausengier
no·m deves de vos enpeingner;
que tort fai qui·l sieu dechai,
e sel que de mi·us retrai
ren que destrics me sia ni dampnatges,
vos deu esser enojos e salvatges.
IV.
Bona domna, si temetz
que non aiatz cavallier
en mi tal co·us a mestier,
d’aitan vos deves destreingner
per lo bon voler qu’ie·us ai
qu’ancaras m’atendatz mai
que jes aillors no·s vir vostre coratges,
c’al mens vos er honratz mos homenatges.
V.
Que·s fara vostre rics pretz
e la beutatz que·us sofier
ni·l cortes dig plasentier,
s’a lui no·us laissatz ateingner
que·us ama de cor verai
e vas autra part no·s trai?
Qu’el mon non es proesa ni paratges
que no·l baisses nonsens e cors volatges.