I.
Dels quatre mestiers valens
per que cavallier an pretz
es bel solatz avinens
us dels melhors,
e sel que mielhs acuelh Amors;
per qu’ieu m’esfors estiers et ab chantars
com pels cortes fos grazitz mos afars;
c’om malazautz, si tot s’es pros,
non es gair’ ad obs d’amar bos.
II.
Per donas desconoisens,
que per un’autra·n son detz,
s’es d’alques camjatz mos sens,
car las pluzors
no sabon entendre lauzors;
per q’ieu no vuelh mos bels ditz plazens cars
pauzar davan a lurs nessis cujars,
pus plazers non es cabalos;
ans me vir vas autras razos.
III.
Dirai vos de mos talens
don ai estat mutz e quetz;
mentre fui lur be volens
m’o tolc paors.
Gardatz, s’es ben domneis errors,
c’us mal apres, non conogutz, avars,
otracujatz parliers de fols parlars
es aculhitz enans que nos,
e vol n’aver cascuna dos!
IV.
No vuelh esser conoissens
dels enjans que tug sabetz,
don dizon donas que mens
n’es ma valors
e dels autres conoisedors;
pero nulhs homs que·ls conogues tan clars
no·ls agra mais tan gen cubertz ni pars,
car tostemps es hom nelechos
vas selh que conois adziros.
V.
Si m’an menat malamens
donas, e faitz lurs devetz,
remazutz m’es essiens,
chans et amors,
voluntatz, arditz e temors,
humilitatz e sofrirs e selars,
parlar per obs, e cant m’es obs calars;
aitals soi, francx et amoros,
quar volc ma dona q’aitals fos.
VI.
Ab aitals captenemens,
com auziretz si·us voletz,
la say don sos cors es gens
e sa valors
fin’ et ab pauc de preyadors,
jove, lial, cara ses totz trichars,
gai’ e plazens, c’a penas nulhs lauzars
pot sos ricx pretz ni sas faisos
nomnar ni cointar en chansos.
VII.
Per aquesta soi a las autras pus cars;
si per merce·l vol plazer mos preiars,
mon cor li ren e·ls huils amdos,
e Miraval e mas chansos.
VIII.
Lials, si·m falh amors e domnejars,
ieu ai chauzit de senhors part mos pars
Mon Audiart, que m’es tam bos
q’ie·n soi fis als autres baros.