I.
D’Amor es totz mos cossiriers
per q’ieu no cossir mas d’Amor;
e diran li mal parlador
que d’als deu pessar cavaliers.
Mas ieu dic que no fai mia,
que d’Amor mou, qui qu’o dia,
so que val mais a foudat e a sen,
e tot quant hom fai per Amor es gen.
II.
Amors a tans de bos mestiers
qu’a totz faitz benestans secor
q’ieu no vey nulh bon servidor
que no·n cug esser parsoniers,
qu’en luec bos pretz no s’abria
leu, si non ve per amia,
pueys dizon tug quant hom fai falhimen
bem par d’aquest qu’en donas non enten.
III.
Dona no pot aver estiers,
si non ama, pretz e valor;
qu’atressi qom li amador
an mais de totz bos aips sobriers,
selha que trop no s’en tria
en val mais qui la·n castia,
adoncs fai mal si mielhs no s’i enpren
mas creire deu adreg castiamen.
IV.
E s’ieu sui tengutz per parliers,
quar a dona ni a senhor
non deu cossentir dezonor
neguns sos fizels cosselliers,
non laissarai q’ieu non dia —
q’ieu tostemps non contradia —
so que faran domnas contra joven
ni·m semblara de mal captenemen.
V.
E ja d’aquestz drutz messongiers
que cuion aver gran lauzor,
ni dona que s’aten a lor,
uns per so no·m sia guerriers;
qu’enemics ni enemia
no·m notz lo pretz d’una fia,
sol que m’aja ma dona ferm talen
e meinhs d’erguelh e mais de chauzimen.
VI.
De gaug li fora plazentiers
mas trop mi ten en gran error;
pero per semblan del melhor
n’ai ieu joguat cinc ans entiers,
mas una dona mendia
falsa, que Dieus la maldia,
mes entre nos aquest destorbamen
don mainhtas vetz n’ai pueys plorat greumen.
VII.
Mais d’Amic, Dieus benezia
qui vol que·m siatz amia,
e s’ie·us ai fag plazer ni onramen,
enquer si·us platz o farai per un cen.
VIII.
Mantelh, qui aital n’abria,
ben er cregutz quals qu’o dia,
qu’anc no·l conques per aur ni per argen,
mas per valor e per pretz e per sen.
IX.
Pastoret, no·us laissetz mia
si Dieus vos don joy d’amia,
qu’a ma dona no mostretz cum l’es gen
si Miravalh sap tener franchamen.
X.
Chansoneta, ves midons vai corren,
qu’ilh mante pretz e reman en joven.