

I
Companho, farai un vers [qu’er] covinen,
et aura·i mais de foudatz no·i a de sen
et er totz mesclatz d’amor e de joi e de joven.
II
E tenhatz lo per vilan, qui no l’enten,
qu’ins en son cor voluntiers [res] no l’apren:
greu partir si fai d’amor qui la trob’a son talen.
III
Dos cavals ai a ma sselha, ben e gen;
bon son ez ardit per armas e valen;
ma no·ls puesc tener amdos, que l’uns l’autre non consen.
IV
Si·ls pogues adomesgar a mon talen
ja no volgr’aillors mudar mon garnimen,
que meils for’encavalguatz de nuill hom e[n mon] viven.
V
Launs fo dels montanhiers lo plus corren,
mas aitan fer’estranhez’ha longuamen
ez es tan fers e salvatges, que del bailar si defen.
VI
L’autre fo noiritz sa jos, pres Cofolen;
ez anc no·n vis belazor, mon essien:
aquest non er ja camjatz, ni per aur ni per argen.
VII
Qu’ie·l donei a son senhor poilli paisen,
pero si·m retinc ieu tan de covinen
que, s’il lo tenia un an, ieu lo tengues mais de cen.
VIII
Cavalier, datz mi conseill d’un pensamen:
anc mais no fui eissaratz de cauzimen:
re no sai ab cal me tenha, de N’Agnes o de N’Arsen.
IX
De Gimel ai lo castel e·l mandamen
e per Niol fauc ergueill a tota gen:
c’ambedui me son jurat e plevit per sagramen.