

I | |
Al descebrar del pays. on ma uia mors conquis. aprendetz si nous es fays so don malegre mirays. on quem uir. mas tan cu[m] suy ab gent conia. nom dey per ira marrir. quon mays puesc apres non ponia. Mas ues una mor fuy fis. tro Anc non aniey tans camis. ues francs ni ues sarrazis. on mielhs fos demandatz iays. ni plus amatz pretz uerays. ab seruir. el gens ques cortez [et] conia. selhs quem ueiran tart uenir. tamal mes qui men des lonia. Si la mor don fuy ue zis. dont ara mes fredezis. a merieu plus que roays. esi nom fos per fols brays. tras salhir. [et] ala mia doussa conia. si m’eschai e ses mentir. uos agratz daital messonja. Desser hueymais mesbau dis. pus amar men amarzis. quaram sent de totz assays. uertz e blancs e brus e bays. emalbir. e dic uos damor ne[m]s conja. que paors es de perir. lai on li es ops quel onja. Aram ses cor e fals ris. tot ais cum labelhis. quieu mi grup de lieys em lays. e mi no uey ra iamais. apartir. maue de la terra conja. si nom fos per ques nazir. mes mi fora en la canonja. Senher nestrieu qui sa conja. de trop human ioy iauzir. mal fai qui non lo calonja.
|
Al descebrar del pays on m’aui’amors conquis, aprendetz si no.us es fays, so don m’alegr’e m’irays on que.m vir; mas tan cum suy ab gent conia nom dey per ira marrir, qu’on mays puesc apres non ponia. Mas ves un’amor fuy fis tro qu’a lieys plac que.m giquis, e quar al sieu tort mi trays, ben fazen et […….ays][1] ab ben dir. quar de doussa terra conia, mi trays emfetz dessalhir mas quan que tric l’er vergonia. Anc non aniey tans camis ves francs ni ves sarrazis, on mielhs fos demandatz iays, ni plus amatz pretz verays ab seruir e.l gens qu’es cortez et conia. selhs quem veiran tart venir: ta mal m’es qui m’en deslonia. Si l’amor don fuy vezis. dont ara m’esfredezis, amer’ieu plus que roays: e si no.m fos per fols brays, trassalhir, et a la mia doussa conia si m’eschai e ses mentir, vos agratz d’aital messonja. D’esser hueymais m’esbaudis, pus amar m’enamarzis, qu’ara.m sent de totz assays vertz e blancs e brus e bays; e m’albir e dic vos d’amor nems conja que paors es de perir lai on li es ops que lonja. Ara.m ses cor e fals ris tot ais cum l’abelhis, qu’ieu mi grup de lieys e.m lays e mi no veyra ia mais a partir m’ave de la terra conja: si no.m fos per que.s n’azir, m’es mi fora en la canonja. Senher n’Estrieu qui s’aconja de trop human ioy iauzir mal fai qui non lo calonja.
|