| I | I |
| Ares lomont uermelltç euertç. edemantas colors cu bertç . heremal brunaura negra . els ausels desero n lur becs . pcíeu ai talent che despleic tal unuers cefar no pogra mentre cel desturbier meuenc |
Ar es lo mont vermelltç e vertç e de mantas colors cubertç he rema·l brun’ aura negra, els ausels deseron lur becs, p(er) c’ieu ai talent che despleic tal un vers, ce far no pogra mentre ce·l desturbier me venc. |
| II | II |
| Mais erames mendemendertç losmaltraitç cauiā sufertç nongies cill cefarodegra . mas autra cemtrais fors los decs canuic logran affan qium crec don giamais mos cors nosmogra . sils fíns gioí nofos cemreuenc |
Mais era m’esmend e m’endertç los maltraitç c’aviā sufertç, non gies cill ce far o degra, mas autra ce·m trais fors los decs, can vic lo gran affan qiu·m crec. Don, giamais mos cors no·s mogra si·ls fins gioi no fos ce·m revenc |
| III | III |
| Demidons qīm es siautera dertç pcieu puosc (et) deí eser dertç quill ameno ses chasegra mais pos quelplatç eu nossoí pecs . cassom plasser ablieís maplec elautra cadesmi nogra . tornesen ab aquo q[]uenc |
de midons qī·m es si autera dertç p(er) c’ieu puosc (et) deí eser dertç qu’ill a me no s’eschasegra. Mais, pos que·l platç, eu no ssoí pecs, c’a ssom plasser ab lieis m’aplec e l’autra, c’ades mi nogra, torne s’en ab aquo q[] venc. |
| IV | IV |
| Abson engan quis uairtç euertç . eab sos bels ditç fals cubertç . sen torn ab samor negra . cadoas lengas edus becs . mais lieis noncal quis quen desplec . loue r del mal qieu dir enpogra . sim uolges pel dan en qm tenc |
Ab son engan qui·s vairtç e vertç e ab sos bels ditç, fals, cubertç, s’en torn ab s’amor negra c’a doas lengas e dus becs. Mais lieis non cal qui·s qu’en desplec lo ver del mal q’ieu dir en pogra, si·m volges, pel dan en q(ue)·m tenc. |
| V | V |
| Nos tainh quilbelamo endertç essitot eu ailaí sufertç los dantç quesufrir non degra . tuogllmen emet ab leis mos ferms decs . cui grasisc car midet em crec . che giā paūtra nomogra . moscor delmal amere uenc |
No·s tainh qui·l bela m’o endertç E, ssi tot eu ai lai sufertç los dantç que sufrir non degra, tuogll m’en e met ab leis mos ferms decs, cui grasisc, car mi det e·m crec, che gia p(er) aūtra no mogra mos cor del mal a me revenc. |
| VI | VI |
| certç . mais díc cenonsescasegra . neus qeuenpenses soí ben pecs . perce cardíc camlieis maplec . mitrai doncs oc no cam nogra uerdir alfi gioí quim uenc |
P(er) so dic ca bona fe·m dertç ma dopn - e ssoi ne ben certç - mais dic ce non s’escasegra neus q’eu en pens e ssoi ben pecs. Per ce? Car dic c’am lieis m’aplec. Mi trai, doncs? Oc. Noca·m nogra ver dir al fi gioi qui·m venc. |
| VII | VII |
| Sifera quel gioi estrop uerç . e gialdir nonfura su ferç . perlieis enon sescasegra . que duns ina ab trench an becs . tals canc giois ablur uol non crec . ans sipo ges cais mínogra ab lieis decui mimeteis tenc |
Si fera que·l gioi es trop verç - e gia·l dir no-n fura suferç per lieis - e non s’escasegra, que d’uns in a ab trenchan becs, tals c’anc giois ab lur vol non crec; ans, si poges, cais mi nogra ab lieis de cui mi meteis tenc. |
| VIII | VIII |
| Don deportç lieis monuer esplec . deuant nagout decuí mogra . silgioi nonfos cesaí miuenc |
Don, deportç, lieis mon ver esplec devant n’Agout, de cui mogra si·l gioi non fos ce sai mi venc. |