I | |
C hantars n(on) pot gaires ualer. si dinz dalcor no mou locha(n)z. ni chanz n(on) pot dalcor mou(er). si noi ies fins amors coraus. p(er)cho es mos cha(n)tars cabaus.qen ioi damo(r) ai (et) enten. labocha els oilç elco(r) else(n). |
Chantars non pot gaires valer, si d'inz dal cor no mou lo chanz, ni chanz non pot dal cor mover, si no i ies fins amors coraus. per cho es mos chantars cabaus qu’en ioi d’amor ai et enten la bocha e·ls oilç e·l cor e·l sen. |
II | |
Iadeus no(n) don aqel poder. Qe damo(r) no(n) pre(n)da talanç. Si ia ren no(n) sabria auer. Mas chascus iors me(n) uegues maus. Toz te(m)ps naurai bon cor siuaus. Enai molt mais (de) lauçime(n). Car nai bon cor emi aten.
|
Ia Deus no.m don aquel poder que d’amor no·m prenda talanç. Si ia ren no·n sabria aver, mas chascus iors me.n vengues maus, toz temps n’aurai bon cor sivaus; e n’ai molt mais de lauçimen, car n’ai bon cor e m’i aten. |
III | |
Amor blasme(n) p(er)no saber. Fola genz mas lei n(on) es danz. Si non es amors comunaus. Aiquo n(on) es amor ai taus. No(n) amais lonom el paruen. Qe ren n(on) ama si no pren. |
Amor blasmen per no saber,
|
IV | |
Seu enuolgues dire louer. Esai ben decui mou lengua(n)z. Da quellas camon p(er)auer. Eson merhaandas uen aus. Mensongiers enfos eu efaus. Uertat en dic uilaname(n). Epesa me car eu nome(n). |
S’eu en volgues dire lo ver e sai ben de cui mou l’enguaz: d’aquellas c’amon per aver e son merhaandas venaus. Mensongiers en fos eu e faus, vertat en dic vilanamen, e pesa me car eu no men. |
V | |
En agradar (et) en uoler. Es lamor (de) dos fins ama(n)z. Nuilla res n(on) pot pros tener. Sel uoluntaz n(on) es egaus Ecels es ben fols naturals. Qe decho qe uol larepen. Eill lauza cho qe noill es gen. |
En agradar et en voler es l’amor de dos fins amanz. Nuilla res non pot pros tener s’el voluntaz non es egaus, e cel es ben fols naturals que de cho qe vol la repen e.ill lauza cho que no.ill es gen. |
VI | |
Molt ai ben mes mon bon esp(er). Qan celam mostram bel senblanz. Qeus plus desir euoil ueçer. Francha dolza fineleiaus. Enau lorei seria saus. Bella coi(n)da abcor co(n)uinen. Ma fait ric home deneien.
|
Molt ai ben mes mon bon esper qan cela.m mostra.m bel semblanz, qu’eus plus desir e voil veçer, francha, dolza, fin e leiaus, en au lo rei seria saus. Bella, coinda, ab cor convinen, m’a fait ric home de neien. |
VII | |
Ren mais noam nisai temer. Ne ia ren nom seria affanz. Sol midonz ue(n)gues aplazer. Caqel iorn me senbla nadaus. Cab sos bels oilz esp(er)itaus. Mes garda mas cho fai ta(n)len. Cuns sol dia me dura cen. |
Ren mais no am ni sai temer, ne ia ren no.m seria affanz, sol midonz vengues a plazer. C’aqel iorn me sembla Nadaus, c’ab sos bels oilz esperitaus m’esgarda, mas cho fai tan len, c’uns sol dia me dura cen. |
VIII | |
Louers es fins enaturaus. Ebos celui qi ben le(n)ten. Emeiller me qel ioi aten. |
Lo vers es fins e naturaus e bos celui qi ben l’enten e meiller me q’el ioi aten. |
IX | |
Bernarç del ue(n)tadorn le(n)ten. Eidi el fai el ioi nate(n). |
Bernarç del Ventadorn l’enten, e i di e.l fai e.l ioi n’aten. |