

Rubrica | |
Bertrans deborn. | Bertrans de Born |
I | |
CAsutz sui demal enpena. Euau lai olcors mimena. Doniamais. Nom descargarai delfais. Car mes ma ental cadena. Don mailla nois descontena. Car matrais. Ab un es- gart enbiais. Vna gaia fresca ele- na. Faichai longa carantena. Mas oimais. Sui aldigous dela cena. |
Casutz sui de mal en pena e vau lai o·l cors mi mena, don ja mais no·m descargarai del fais, car mes m’a en tal cadena don mailla no·is descontena, car m’atrais ab un esgart en biais una gaia, fresca Elena. Faich ai longa carantena, mas oimais sui al digous de la Cena. |
II | |
Tant es damorosa mena. Q(e)umorrai si nomestrena. Dun doutz bais. Mas entrop dorguoill meslais. Detota bel tat terrena. Ant pretz las tres detore- na. Fis essais. Mas ill na sobrellas mais. Tant qant ual mais aurs qa- rena. Q(e)u nouuoill auer torena niro- ais. Ses lieis q(e)ia nom reteigna. |
Tant es d’amorosa mena, q’eu morrai si no m’estrena d’un doutz bais. Mas en trop d’orguoill m’eslais! De tota beltat terrena ant pretz las tres de Torena, fis essais, mas ill n’a sobr’ellas mais tant qant val mais aurs q’arena. Q’eu no vuoill aver Torena, ni Roais, ses lieis qe ja no·m reteigna. |
III | |
Iamais noner cortz complia. On hom non gab ni non ria. Cortz ses dos. Non es mas gabs debaros. Et agram mort ses faillia. Lenois ela uilania. Dar gentos. Mal gentils cors amoros. Ela doussa cara pia. Ela bona compaig nia. El respos. De la saisim defendia. |
Ja mais non er cortz complia on hom non gab ni non ria, cortz ses dos non es mas gabs de baros. Et agra·m mort ses faillia l'enois e la vilania d'Argentos, Ma·l gentils cors amoros e la doussa cara pia e la bona compaignia e·l respos de la s'aisi·m defendia. |
IV | |
Ren debeutat non galia. Ninfai nuil la fantaumia. Lo ioios. Joues gens cors amoros. Anz genssa qui la deslia. Et onplus hom nostaria garnizos. Plus enseria enueios. Que la nuoich fai parer dia. La gola equinuezia. pl(us) enios. Totz lomons engenssaria. |
Ren de beutat non galia, ni·n fai nuilla fantaumia lo joios, joves, gens cors amoros, anz genssa qui la deslia; et on plus hom n’ostaria garnizos, plus en seria enveios, que la nuoich fai parer dia la gola, e qui·n vezia plus en jos, totz lo mons en genssaria. |
V | |
Doncs beis taing camors maucia. P(er) la genssor qel mon sia. Enp(er)dos. Q(e) qan remir sas faissos. Conosc q(e) ia non er mia. Car chausir pot sis uolia. Dels plus pros. Chastellans orics baros. Qen lieis es la seignoria. Depretz e de corte sia. De gens dos. E de far que ben lestia. |
Doncs be·is taing c’amors m’aucia per la genssor q’el mon sia, en perdos, qe qan remir sas faissos conosc qe ja non er mia, car chausir pot, si·s volia, dels plus pros chastellans o rics baros, q’en lieis es la seignoria de pretz e de cortesia, de gens dos e de far que ben l’estia. |