 |
 |
2
| lacreacio del mon sescriu/ en .v. ma [n]eres / en una manera ço es q(ue) abans dels te(m)ps dels segles la pensa diuinal concebia lo mon la qual concepcio es dita mon p(er) art p(re)s / o com(en)çat // car scrit es q(ue) ço q(ue) fetes / en aquell/ uida / era / // la segona manera es scrita q(ue) amanera/(e) exim pli de archetipi (e) de sensible lamat(er)ja del mones creada / axi con es scrit //aquell qui esta per / durablame(n)t crea / totes / coses / ensemps // la te(r)ça manera es q(ue) p(er) sembla(n)ças (e) formes / de .vj. dies aquest mon es format // axi con es scrit / en .vj. dies feu deu totes les sues obres fort bones // // la .(quarta). manera/es axi con .(un). es fet daltre / axi con hom de home / bestia debestia / arbre darbre (e) cascu del sement de son linyatge es nat / axi co(n) es scrit // la quita manera car lo mon encara / sera fet nou segons q(ue) es scrit / ueus q(ue) yo faç totes coses noues // |
La creació del món s’escriu en V maneres: en una manera, ço és, que abans dels temps dels segles la pensa divinal concebia lo món, la qual concepció es dita món per art pres o començat, car scrit és que “ço que fet és en aquell vida era”. La segona manera és scrita que a manera e eximpli de archetipi e de sensible la matèria del món és creada, axi con és scrit: “Aquell qui està perdurablament creà totes coses ensemps”. La terça manera és que per semblanças e formes de VI dies aquest món és format, axí con és scrit: “En VI dies féu Déu totes les sues obres fort bones”. La quarta manera és axí con un és fet d’altre, axí con hom de home, bèstia de bèstia, arbre d’arbre, e cascú del sement de son linyatge és nat, axí con és scrit. La quita manera car lo món encara serà fet nou, segons que és scrit: “Veus que yo faç totes coses noves”. |