Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  folquetz demarseilla.   Folquetz de Marseilla.
  I
Uns uolers outracuiatz. ses dins en

moncor aders. pero nom ditz mos
espers. ia puesqueser acabatz. tant aut ses
enpeins. ni no mautreia mos sens. quen
sia dezesperatz. esoi aisi meitadatz. que
nom dezesper. ni naus esperansauer.

Uns volers outracuiatz
s’es dins en mon cor aders,
pero no·m ditz mos espers
ja pues queser acabatz,
tant aut s’es en peins;
ni no m’autreia mos sens
qu'en sia dezesperatz,
e soi aisi meitadatz
que no·m dezesper
ni·n aus esperans'aver.
  II
Car molt mi sent aut poiatz. uas ques
petitz mos poders. perquem castia temers. quar
aital ardimen fatz. notz amamtas gens. mas
dun conort soi iauzens. que ue deues lautre
latz. emostram cumelitatz. ha tant enpoder.
que bes menpot escazer.
Car molt mi sent aut poiatz
vas qu’es petitz mos poders,
per que·m castia temers,
quar aital ardimen fatz
notz a mamtas gens;
mas d’un conort soi iauzens
que ve deves l'autre latz
e mostra·m c’umelitatz
ha tant en poder
que bes m’en pot escazer.
  III 
Tant hies mos cors pauzatz. queill menson
iam sembla uers. caital maltrag mes lezers.
pero si sai ques uertatz. que bos aturs uens.
perquiens prec dona ualens. que sol daita(n)
me sufratz. epueis serai gent pagatz. q(ue)m
laisetz uoler. lo ioi quieu dezir auer.
Tant hi es mos cors pauzatz 
que·ill mensonja·m sembla vers
c'aital maltrag mes lezers
pero si sai qu'es vertatz
que bos aturs vens;
per qui ens prec, dona valens,
que sol d'aitan me sufratz –
e pueis serai gent pagatz –
que·m laisetz voler
lo ioi qu’ieu desir aver.
  IV 
Ben parec nesietatz. esobre autius uolers.
quan solamen us uezers. mac deceubut tan
uiatz. ques condudamens. men uenc alcor
us talens. tals quenfui enamoratz. mas pueis
mes tan fort doblatz. quel matin elser. men
fai doblament doler.
Ben parec nesietatz
e sobrarditz volers,
quan solamen us vezers
m’ac deceubut tan viatz
qu’escondudamens
m'en venc al cor us talens
tals qu'en fui enamoratz:
mas pueis m’es tan fort doblatz
que matin e·l ser
m'en fai doblament doler.
  V
De re nom sent malmenatz. uas uos mas
 quar mos sabers. me sofranh adir plazers.
 equar soi desmezuratz. damar leialmens.
 cre q(ue)m faill mos essiens. pero sinfos dreitz
 iutgatz. ia non degresser blasmatz. caital
 nosaber deuriatz engrat tener.
De re no·m sent malmenatz
vas vos quar mos sabers
me sofranh a dir plazers;
e quar soi desmezuratz
d’amar leialmens,
cre que·m faill mos essiens,
pero sin fos dreitz jutgatz,
ja non degr'esser blasmatz,
c'aital no saber
si deuriatz en grat tener.
  VI
Mas ar si chantar nom platz. si men
ualgues absteners. pero laisatz nocalers. me(n)
fora iois esolatz. huei mais pos nes meins.
lemperarritz auinens. es poiatz els ausors
gratz. esil cors non fos forsatz. eu feira sa
ber. com fols se uol decazer.
Mas ar si chantar no·m platz,
si m’en valgues absteners!
pero laisatz, no-calers
m'en fora jois e solatz,
hueimais, pos n’es meins
l’emperarritz avinens
es pojatz els ausors gratz;
e si·l cors non fos forsatz
eu feira saber
c’om fols se vol decazer.
  VII
Ai dousa res auines. prendaus hume
litatz. pos nuill autre ioi nom platz. ni
dautre uoler. non ai engenh ni saber.
A! dousa res avinens,
prenda us humelitatz,
pos nuill autre joi no·m platz
ni d’autre voler
non ai engenh ni saber.
  VIII
Que tans sospirs nai gitatz. quel matin
el ser. pert sospiran mon poder.
Que tans sospirs n’ai gitatz
que·l matin e·l ser
pert sospiran mon poder.