Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 folquet de marseilla.  Folquet de Marseilla.
  I
Sal cor plagues ben fora oimais sasos. De
far chansos p(er)ioia mantener. Mas trop
mi fai ma uentura doler. Quant eu re
gart lo ben el mal queu ai. Que rics dis
hom que sui eque bem uai. Mas cel codis
no(n) sab ges ben lo uer. Que benananssa
no(n) pot auer. De nuilla ren mas daiso cal
cor plai. P(er)que na mais us paubres ques
iois. Cus rics ses ioi ques tot lan consiros.
S'al cor plagues, ben fora oimais sasos
de far chansos per Joia mantener,
mas trop mi fai m'aventura doler
quant eu regart lo ben el mal qu'eu ai;
que rics dis hom que sui e que be·m vai,
mas cel c'o dis non sab ges ben lo ver,
que benananssa non pot aver
de nuilla ren mas d'aiso c'al cor plai,
per que n'a mais us paubres qu'es jois
c'us rics ses joi qu'es tot l'an consiros.
  II
Esieu anc iorn fui gais ni amoros. Ar no(n) ai
ioi damor ni len esper. Ni autre iois nom pot
al cor plaser. Ans mi semblon tuit autre ioi
esmai. p(er)o damor lo uer uos endirai. Nom
lais del tot ni nomen puosc mouer. Euanc
non uau ni no(n) puosc romaner. Aisi com sel
que miech de lalbre stai. Ques tant poia
tz que no(n) sap tornar ios. Ni sus no(n) uai ta(n)t
li par temoros.
E s'ieu anc jorn fui gais ni amoros,
ar non ai joi d'amor ni l'en esper,
ni autre iois no·m pot al cor plaser,
ans mi semblon tuit autre ioi esmai;
pero d'amor - lo ver vos en dirai -
no·m lais del tot ni no m'en puosc mover:
eu anc non vau ni non puosc romaner,
aisi com sel que miech del albr'estai,
qu'es tant poiatz que non sap tornar jos,
ni sus non vai, tant lipar temoros.
  III
Pero nom lais si tot ses perillos. Cades no(n)
puege sus amon poder. Edeuriam domnal
fins cors ualers. Puois conoisses que ia nom
recrerai. Cab ardimen apoderom lesglai.
E no(n) te(m) dan que men puosca eschazer. P(er)
queus ergen sim deingnas retener. El gui
ardos er aitals con seschai. Que neis lo don
len es faitz guizardos. Acel que sap dauine(n)
far sos dos.
Pero no·m lais, si tot s'es perillos,
c'ades non puege sus a mon poder;
e deuria·m domna·l fins cors valers,
puois conoisses que ja no·m recrerai,
c'ab ardimen apoder'om l'esglai,
e non tem dan que m'en puosca eschazer;
per que·us er gen si·m deingnas retener,
e·l guizardos er aitals com s'eschai:
qu'en eis lo don l'en es faitz guizardos
a cel qui sap d'avinen far sos dos.
  IV
Doncs si merces anuill poder en uos. Traga
senan si iam uol pro tener. Que nomen fi
en pretz ni ensaber. Ni en cansos mas car
conosc esai. Que merces uol so que rasos
deschai. P(er) queu uos cug ab merce conque
rrer. Que mes escutz contral sobre ualer.
Q(e)u sai en uos p(er)quen met enessai. Deuo
stramor so que(m) ueda rasos. Mas il me fai cu
iar cauinen fos.
Doncs, si Merces a nuill poder en vos,
traga·s enan, si ja·m vol pro tener;
que no m'en fi en pretz ni en saber
ni en cansos mas car conosc e sai
que Merces vol so que Razos deschai;
per qu'eu vos cuig ab merce conquerrer
que m'es escutz contra·l sobrevaler
q'eu sai en vos; per qu'en met en essai
de vostr'amor so que·m veda Rasos,
mas il me fai cuiar c'avinen fos.
  V
so conosc que sui nems paoros. Quar al
comensamen mi des esper. Enmas cansos
pois uoill merce querer. farai odoncs ais
si col iuglars fai. Aissi com mou mo(n) lais lo
fenirai. Desesperatz pois donc noi puos
saber. Raison p(er)quel deia de mi caler. Mas
tot lo menz aitan enretenrai. Quinz emo(n)
cor lamarai arescos. Edirai ben dellei em
as chansons.
A so conosc que sui nems paoros
qu'ar al comensamen m'en desesper
en mas cansos, pois vuoill merce querer;
farai o doncs aissi co·l iuglars fai:
aissi cum mou mon lais lo fenirai,
desesperatz, pois donc noi puos saber
raison per que·l deia de mi caler;
mas tot lo menz aitan en retenrai
qu'inz e mon cor l'amarai a rescos
e dirai ben de llei e mas chansos.
  VI
Se nazimans sabia so queu sai. Dir por
ia cuna pauca ochaisos. Nos enamor plus q(ue)
noi ual raisos.
Si N'Azimans sabia no qu'eu sai
dir poria c'una pauca ochaisos
nos en amor plus que no·i val raisos.