Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
170r  
Aqesta es la razos daquest siruentes.
Quant lo reis richartz sen fon passatz ou-
tramar. tuit li baron de lemozin ede
peiregors. se iureron ensems efeiron
gran ost. et anere(n)t als chastels et als borcs
quen richartz lor auia toutz. Et enaissi co(m)
bateron epreseron totz aquelz queis deffe(n)
dion. et enaissi cobreron granre daq(ue)lque(n) richart
lor auia tout. Eqant en richart fo(n)
uengutz doutramar et issuz de preison mo-
lt fo iratz edolens dels chastelz edel borcs
Aqesta es la razos d’aquest sirventes.
Quant lo reis Richartz s’en fon passatz outramar,
tuit li baron de Lemozin e de Peiregors se iureron
ensems e feiron gran ost et anerent als chastels et
als borcs qu’En Richartz lor avia toutz. Et enaissi
combateron e preseron totz aquelz que⋅is
deffendion et enaissi cobreron gran re d’aquel
qu’En Richart lor avia tout. E qant En Richart fon
vengutz d’outramar et issuz de preison, molt fo
iratz e dolens dels chastelz e del borcs
queill baron lauian totz ecomenset los amena-
ssar fortmen de deseretar los ede destruire los.
el uescoms de lemogas el coms de peiregors
per lo mantenemen quel reis de fransa lor a-
uia fait efazia. Sil tengron las soas menassas
anien. eil manderon dizen quel era uengutz
trop braus etrop orgoillos. equeill mal son
grat lo farian franc ecortes et humil. eq(ue)il
lo castiarian guerreian. Don bertrans de bo-
rn si com cel que no(n) auia autra alegressa
mas de mesclar los barons de guera cant
auzi quel reis menassaua aqels baros qe
nol prezauan re emetion per nien lo sieu dig.
eqeill lauion mandat dizen queill lo chastia-
rion el farion mal son grat tornar franc e
cortes. enbertrans sin fo molt alegres. esa-
bia queil reis en era fort dolens eiratz dais-
so queill dizion et del chastel de montron
edazgen queill auian tout el fetz un son sir-
uentes per far saillir lo rei richart ala
gerra. ecant el ac fait son siruentes el lo
mandet an raimon iauzeran querra del co(m)-
tat dulgel seigner de pinous. ualens hom
elarcs ecortes egentils. eno(n) era nulls hom
en cataloigna que ualges lui per la per-
sona et entendia se en la marquesa quera
filla del comte durgel emoiller den Girout
de cabrieras. quera lo plus rics hom el pl(u)s
gentils de cataloigna trait lo comte durgel
son seignor. ecomensa enaissi lo siruentes.
Quant la nouella flors par el uergan. (et)c.
que⋅ill baron l’avian totz, e comenset los a
menassar fortmen de deseretar los e de destruire
los. E⋅l vescoms de Lemogas e⋅l coms de Peiregors,
per lo mantenemen que⋅l reis de Fransa lor avia
fait e fazia, si⋅l tengron las soas menassas a nien e⋅il
manderon dizen qu’el era vengutz trop braus e
trop orgoillos e que ill, mal son grat, lo farian franc
e cortes et humil e que ill lo castiarian guerreian.
Don Bertrans de Born, si com cel que non avia
autra alegressa mas de mesclar los barons de
guera, cant auzi que⋅l reis menassava aqels baros
qe no⋅l prezavan re e metion per nien lo sieu dig, e
qe ill l’avion mandat dizen que ill lo chastiarion e⋅l
farion, mal son grat, tornar franc e cortes, En
Bertrans si⋅n fo molt alegres. E sabia que⋅il reis en
era fort dolens e iratz d’aisso que⋅ill dizion et del
chastel de Montron e d’Azgen que⋅ill avian tout. El
fetz un son sirventes per far saillir lo rei Richart a la
gerra e cant el ac fait son sirventes, el lo mandet
a⋅N Raimon Iauzeran, qu’erra del comtat d’Ulgel,
seigner de Pinous, valens hom e larcs e cortes e
gentils e non era nulls hom en Catailogna que
valges lui per la persona, et entendia se en la
marquesa, qu’era filla del comte d’Urgel e moiller
d’En Girout de Cabrieras, qu’era lo plus rics hom e⋅l
plus gentils de Cataloigna, trait lo comte d’Urgel,
son seignor. E comensa enaissi lo sirventes: “Quant
la novella flors par el vergan…” etc.