| B Ernartz deuentedorn si fo delimo zin del castel deuentedorn. hom fo depaubra generation. fills dun siruen que era forniers qescaldaua lo forn p(er) cozer lo pan del castel deuentedorn. euenc bels hom (et) adreitz esaup ben tro bar ecantar. et era cortes (et) enseignatz El uescoms deuentedorn lo sieus seign(er) sabellic mout de lui e deson trobar ede son chantar. efetz li grand honor. El uescoms deuentedorn si auia moiller bella egaia eiouen egentil. (et) abellic se den bernart e delas soas chanssos. et enamoret se delui (et)el delieis si qel fetz sos uers esas chanssos della delamor qel auia ad ella e delaualor dela do(m)p na. Mout duret lonc temps lor amors anz qel uescoms maritz dela do(m)pna ni las autras gens sen aperceubessen. E qan louescoms sen fo aperceubutz en estraigniet enbernart de si. e pois fetz lamoiller serrar egardar. Adoncs fetz la dompna dar comiat anbernat e fetz li dir qeis partis eis loignes da qella encontrada. et el sen partic. (et) anet sen ala duqessa de normandia qera ioues ede gran ualor esente(n)dia mout enpretz (et) en honor et els ben ditz desalauzor. eplazion li fort los uers elas chanssos den bernart. don ella lo receup elonret elacuillic el fetz mout grans plazers. Lonc te(m)ps estet en la cort dela duqessa et enamo ret se della. ela dompna senamoret de lui. don en bernartz en fetz main tas bonas chanssos. Mas loreis enrics denglaterra la pres p(er) moiller. epois la trais de normandia e menet lan en englaterra. En bernartz remas adoncs desai tristz edolens e partic se de norma(n) dia euenc sen al bon comte Raimon detolosa. et estet ab lui ensacort en tro qel coms mori. Eqan lo coms fo mortz en bernartz abandonet lomon el trobar el chantar el solatz del segle. epois se rendet alorden de dalon. elai el fenic. Etot so qieu uos ai dich de lui si me comtet em dis lo uescoms ne bles deuentedorn que fo fills delaue scomtessa qen bernartz amet tant. Et aqui son escriutas granren delas soas chanssos. den Bernart. |
Bernartz de Ventedorn si fo de Limozin del castel de Ventedorn. Hom fo de paubra generation, fills d’un sirven que era forniers q’escaldava lo forn per cozer lo pan del castel de Ventedorn. E venc bels hom et adreitz; e saup ben trobar e cantar, et era cortes et enseignatz. E·l vescoms de Ventedorn, lo sieus seigner, s’abellic mout de lui e de son trobar e de son chantar, e fetz li grand honor. E·l vescoms de Ventedorn si avia moiller bella e gaia e ioven e gentil, et abellic se d’En Bernart e de las soas chanssos: et enamoret se de lui et el de lieis, si q’el fetz sos vers e sas chanssos d’ella, de l’amor q’el avia ad ella, e de la valor de la dompna. Mout duret lonc temps lor amors anz qe·l vescoms, maritz de la dompna, ni las autras gens s’en aperceubessen; e qan lo vescoms s’en fo aperceubutz en estraigniet En Bernart de si, e pois fetz la moiller serrar e gardar. Adoncs fetz la dompna dar comiat a·N Bernat, e fetz li dir qe·is partis e·is loignes d’aqella encontrada. Et el s’en partic et anet s’en a la duqessa de Normandia, q’era ioves e de gran valor e s’entendia mout en pretz et en honor, et e·ls be ditz de sa lauzor. E plazion li fort los vers e las chanssos d’En Bernart, don ella lo receup e l’onret e l’acuillic e·l fetz mout grans plazers. Lonc temps estet en la cort de la duqessa, et enamoret se d’ella e la dompna s’enamoret de lui; don En Bernartz e·n fetz maintas bonas chanssos. Mas lo reis Enrics d’Englaterra la pres per moiller, e pois la trais de Normandia e menet lan en Englaterra. En Bernartz remas adoncs de sai tristz e dolens, e partic se de Normandia e venc s’en al bon comte Raimon de Tolosa; et estet ab lui en sa cort entro qe·l coms mori. E qan lo coms fo mortz, En Bernartz abandonet lo mon e·l trobar e·l chantar e·l solatz del segle; e pois se rendet a l’orden de Dalon e lai el fenic. E tot so q’ieu vos ai dich de lui si me comtet e·m dis lo vescoms N’Ebles de Ventedorn, que fo fills de la vescomtessa q’En Bernartz amet tant. Et aqui son escriutas gran ren de las soas chanssos d’En Bernart. |