| Raimon demiraual | Raimon de Miraval |
| I | I |
|
Trop aun chauzit mei hueill enluec on
riu. perque nom planh sis ploron en
fadia. elcor elsen faun que fols eque brius.
quar atendon tan rica senhoria. quar cel
qui ser aric senhor. don no conser neus a
moros semblan. perquieu si puesc mirai de
uos lonhan. bona dona esi dic gran folor.
quesser nopot tan mes corals lamor. |
Trop aun chauzit mei hueill en luec onriu
per que no·m planh si·s ploron en fadia,
e·l cor e·l sen faun que fols e que brius
quar atendon tan rica senhoria
quar cel qui ser a ric senhor
don no consec neus amoros semblan;
per qu’ieu, si puesc, m’irai de vos lonhan,
bona dona, e si dic gran folor,
qu’esser no pot, tan m’es corals l’amor.
|
| II | II |
|
Mala fui anc cel iorn tant esforsius. cauos
retrai lamor quencar mabruia. aqui meteis
establis mont esquiu. un fort castel ques
caps decortezia. (et) anc no fo guerra peior.
que nueit eiorn me faitz estar ueillan.
consius pogues siuals plazer daitan. com
merauis que fezes ans decel iorn. q(ue) ma
laus dic celadamen moncor. |
Mala fui anc cel jorn tant esforsius c’a vos retrai l’amor qu’encar m’abruia,
aqui meteis establis Montesquiu,
un fort castel qu’es caps de cortezia,
et anc no fo guerra pejor
que nueit e jorn me faitz estar veillan
consi·us pogues sivals plazer d’aitan
com m’era vis que fezes ans de cel jorn
que mala·us dic celadamen mon cor.
|
| III | III |
|
Nom merauill sim faitz estar pensiu. la
uostra grans beutatz ma belamia. quen
trels meillors es meils damor. gentius
uos eleion tug per lagensor. que sialcors
ben fait abgran ualor. hueils eboca pla
zens sestor enguan. blancas mas cabe
ill saur benestan. de sos bels pes nom
tanh dir lablancor. quar anc nols ui
nim fes dieus tant damor. |
No·m meravill si·m faitz estar pensiu la vostra grans beutatz, ma bel’amia,
qu’entre·ls meillors e·s meils d’amor gentius
vos eleion tug per la gensor que sia·l
cors ben fait ab gran valor,
hueils e boca plazens ses tot enguan,
blancas mas cabeill saur benestan,
de sos bels pes no·m tanh dir la blancor
quar anc no·ls vi ni·m fes Dieus tant d’amor.
|
| IV | IV |
|
Destre damor dona mort mais que uiu. uos clam merce no uoillatz que mausia
lafinamor que mart plus dun caliu.
per uos quieu am edezir nueit edia. aibsol
un bais de secor. serieu grais edamor be
nanan. plus que nofo per samia tris
tan. ni nuill autre plus fin amador.
quar part totas es madona meillor. |
D’estre d’amor, dona, mort mais que viu vos clam merce: no voillatz que m’ausia
la fin’amor que m’art plus d’un caliu
per vos qu’ieu am e dezir nueit e dia.
Aib sol un bais de secor
seri’eu gais e d’amor benanan
plus que no fo per s’amia Tristan
ni nuill autre plus fin amador,
quar part totas es ma dona meillor.
|
| V | V |
|
A car no fui del uostre parentiu, per tal
queus uis eus baizes totauia. carsi forieu
dest maltrait enfieu. deben amar questi
ers sai ques folia. cades me doblal mal en
plor. car no(m) aus uezer uos quim datz ben
edan. nius aus seruir com deu far finama(n)
tal temor ai queill fals lauzeniador. pero si
us platz uos siatz contra lor.
|
A! Car no fui del vostre parentiu
per tal que·us vis e·us baizes tota via!
C’aisi for ieu d’est maltrait en fieu
de ben amar qu’estiers sai qu’es folia;
c’ades me dobla·l mal en plor
car no·m aus vezer vos qui·m datz ben e dan.
Ni·us aus servir com deu far fin aman
tal temor ai que·ill fals lauzenjador…
pero si·us platz vos siatz contra lor.
|