Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I  I
 
 Trop 
  an chauzit mey huelh 
  en luec honriu. per q(ue) 
  no planc sis ploro en 
  fadiael cor el sen fan q(uefolhs 
  e que brius. quar atendon tan  
  rica
 senhoria. quar selh q(uiserf      
  a ric senhor. don no cossec neus  
  amoros semblan. per quieu si  
  puesc mirai de uos lonhan. bo 
  na dompna e si dic gran folhor.  
 quesser no pot tan mes corals la 

 

  Trop an chauzit mey huelh en luec honriu 
  per que no planc si·s ploro en fadia 
  e·l cor e·l sen fan que folhs que brius  
  quar atendon tan rica senhoria  
  quar selh qui serf ric senhor  
  don no cossec neus amoros semblan;  
  per quieu, si puesc, mirai de vos lonhan,  
  bona dompna, e si dic gran folhor
  quesser no pot, tan m’es corals lamor.
  II   II
 
  
  M
ala 
fuy anc selh iorn   mor 
  tan esfossius. quan uos retrays 
  lamor quen quer ma briaaq(ui) 
  meteus establitz mont esquius. 
  ·I· fort castelh ques caps de cor 
  tezia. (et) anc no fo guerra peior. 
  que nueyt e iorn me faitz estar 
  uellan. quossius pogues seuals 
  plazer daitancum erauis que  
  fes ans de sel ior. que malaus 
  dis celadamen mon cor. 

 

  Mala fuy anc selh jorn tan esfossius  
  quan vos retrays lamor quenquer mabria 
  aqui meteus establitz Montesquius, 
  ·I· fort castelh qu’es caps de cortezia 
  et anc no fo guerra pejor 
  que nueyt e jorn me faitz estar vellan  
  quossi·us pogues sevals plazer daitan  
  cum era vis que fes ans de sel jor  
  que mala·us dis celadamen mon cor. 
  III   III
  
  
  Nom merauilh sim faitz estar 
  pessius. la vostra grans beutatz 
  ma bella mia. quen trels melh 
  ors els miels damor entius. 
  uos legen totz per la gensor q(ue) 
  sia. lo cors ben fait ab gran ua 
  lor. huels e boca plazens ses tot 
  engan. blancas fina cabelhs sa  
  saurs ben estan. de sos belhs  
  noms tanh dire la blancor. q(ua)r 
  anc nols ui nifes dieus tan 
  damor.

 

  No·m meravilh si·m faitz estar pessius  
  la vostra grans beutatz, ma bell’amia,  
  quentre·ls melhors e·ls miels damor entius 
  vos legen totz per la gensor que sia, 
  lo cors ben fait ab gran valor,  
  huels e boca plazens ses tot engan,  
  blancas fina cabelhs sa saurs benestan,  
  de sos belhs no·ms tanh dire la blancor  
  quar anc no·ls vni·m fes Dieus tan damor.