Bernard Lauentador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
CAn lerba fresca foilla par. Ela flor botenel uer cha(n). El rosignol autet eclar. Au sa sauos emou son chan. Ioi ai dellui eioi ai desaflor. Ioi ai demi edemidonç maior Daus totas partç son (d(e) ioi) claus esenç. Caisel es ioi que totç los autres uenç. |
Can l’erba fresca foilla par e la flor boten’el verchan, e·l rosignol autet e clar ausa sa vos e mou son chan, ioi ai de llui e ioi ai de sa flor, ioi ai de mi e de midonç maior; daus totas partç son de ioi claus e senç, c’aisel es ioi que totç los autres venç. |
II | II |
TAnt am midonç elatenc car. Etan la dopte lareblan. Ca(n)c demi non lauçiei par lar. Ni ren nol quier ni nol man. Pero il sab mo mal emado lor. Ecan li plaç mi fai ben et onor. Ecan li plaç eusufer e men ab menç. Per socalei nona ueingna blas tenç. |
Tant am midonç e la tenc car, e tan la dopt’e la reblan c’anc de mi non l’auçiei parlar, ni ren no·l quier ni no·l man, pero il sab mo mal e ma dolor, E can li plaç, mi fai ben et onor, e can li plaç, eu sufer e m’en ab menç, per so c’a lei non’aveingna blastenç. |
III | III |
BEn lauol gra sola trobar. Que dormis on feçes semblan. Per uer lem bles un douç baiçar. Pos non uail tan queu loil deman. Per deu domna pauc es plei tan damor. Uasen lotemps e per dem lo m]g[eilor. Par lar degram ab cubertç entre cenç. Epos nous ual forsa ualgues nos genç. |
Ben la volgra sola trobar, que dormis, o·n feçes semblan, per ver l’embles un douç baiçar, pos non vail tan qu’eu lo·il deman. Per Deu, domna! Pauc espleitan d’amor! Va s’en lo temps, e perdem lo meilor! Parlar degram ab cubertç entrecenç, e pos no·us val forsa, valgues nos genç! |
IV | IV |
SIeu sabes laien enchantar. M iei enemic foran enfan. Que ia uns non saubria triar. Ni dir ren quenç tornes adan. Adoncs sai eu que uira laien sor. Esos bels oilç esafresca color. Ebaisera la boca entoç cenç. Si que un mes ipare gra locenç. |
S’ieu sabes la ien enchantar, miei enemic foran enfan, que ia uns non saubria triar ni dir ren que·nç tornes a dan. Adoncs sai eu que vira la iensor e sos bels oilç e sa fresca color, e baisera la boca en toç cenç, si que un mes i paregra lo cenç. |
V | V |
AIlas con muer de consirar. Q(ue) mantas ues i em consir tan. Lairons men porian portar. Que res nosabrian ques fan. Per dieu amors bem trobas uensedor. Ab pauc damicx eses autre seingnor. Car una ueç tan midons non destre(n)ç. Abanç queu fos del deçe rier estenç. |
Ai, las! Con muer de consirar! Que mantas ves ie·m consir tan: lairons m’en porian portar, que res no sabrian que·s fan. Per Dieu, Amors! Be·m trobas vensedor: ab pauc d’amicx e ses autre seingnor. Car una veç tan midons non destrenç abanç qu’eu fos del deçerier estenç? |