Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 B. de uentador(n).  B. de Ventadorn.
  I   I
 
 C
an par la flor. el erba fresq(ue)l fuelha. et aug los
 chans dels auzels pel boscatge. ab lautre ioi quieu ai e(n) mo(n)
 coratie. dobla mos bes e nais e creis e bruelha. e nom es uis
 com res puesca ualer. seras no uol amors e ioi auer.
 pus tot cant es salegre sesbaudeia. 
 
 
 Can par la flor e l’erba fresqu’e·l fuelha
 et aug los chans dels auzels pel boscatge,
 ab l’autre ioi qu’ieu ai en mon coratie,
 dobla mos bes e nais e creis e bruelha;
 e no m’es vis c’om res puesca valer,
 s’eras no vol amors e ioi aver,
 pus tot cant es s’alegr’e s’esbaudeia. 
 
  II   II
 
 I
a no(n) crezatz q(ui)
 eu de ioi mi recreia
 nim lais damor p(er)
 da(n) cau(er) e(n) suelha. ni no(n) ai ges d(e) pod(er) q(ue) me(n) tuelha. camors ma-
 salh. q(uem) sobre senhoreya. em fay amar q(ui) q(ue)l plasse uoler. e
 sieu am lieis q(ue) nom deu eschazer. forsa damor me fai far
uassallatie.
 
 
 Ia non crezatz qu’ieu de ioi mi recreia
 ni·m lais d’amor per dan c’aver en suelha,
 ni non ai ges de poder que m’en tuelha,
 c’amors m’asalh, que·m sobresenhoreya;
 e·m fay amar qui que·l plass’, e voler;
 e s’ieu am lieis que no·m deu eschazer,
 forsa d’amor me fai far vassallatie. 
 
  III   III
 
 M
as ]fors[ e(n) amor no(n) a hom senhoratge. ]nais[ (et)
 q(ui) lay q(ui)er uilaname(n) domneia. car res no ual amors q(ue)ss(er)
 no(n) deia. paubres e ricx fay amors du(n) paratge. ca(n) lus a-
 micx uol lautre uil ten(er). pauc pot ]erguelhs[ amors ab er-
 guelh reman(er). q(ue)rguelh dechai e finamor capduelha.
 
 
 Mas en amor non a hom senhoratge,
 et qui lay quier, vilanamen domneia,
 car res no val amors qu’esser non deia;
 paubres e ricx fay amors d’un paratge;
 can l’us amicx vol l’autre vil tener,
 pauc pot amors ab erguelh remaner,
 qu’erguelh dechai e fin’amor capduelha. 
 
  IV   IV
 
 I
eu siec seleys q(ue) pus uas m(e) serguelha. et elam fug q(ue)
 es de bel estatie. ca(n)c pueys no ui. ni me ni mo messatie.
 p(er) cay mal sal. q(ue) ia dona macuelha. mas dreg lin fas. q(ui)eu
 me(n) fas fols parer. p(er) q(ue) selas. q(ue) tor(n) a no(n) chaler. estau de
 leys. q(ue) no(n) la ueya.
 
 
 Ieu siec seleys que pus vas me s’erguelha,
 et ela·m fug que es de bel estatie,
 c’anc pueys no vi ni me ni mo messatie
 (per c’ay mal sal que ia dona m’acuelha);
 mas dreg li·n fas, qu’ieu m’en fas fols parer,
 per que selas que torn’a non-chaler,
 estau de leys que non la veya. 
 
  V   V
 
 C
ar costum es tostems q(ue) fols fo-
 leya. e ia no(n) er q(ue)l eys lo ram nos cuelha. q(ue)l bat el fer. p(er) q(ue)s
 ben dretz q(uem) duelha. car anc me pres mais dautramor e(n)ueia
 mais fe q(ui)eu dey leys ni mo(n) bel uezer. si de samor me(n) tor-
 ne(n) bo(n) esp(er). ia mais uas leys no faray uilanatge.
 
 
 Car costum’es tostems que fols foleya,
 e ia non er qu’el eys lo ram no·s cuelha
 que·l bat e·l fer, per qu’es ben dretz que·m duelha,
 car anc me pres mais d’autr’amor enveia;
 mais fe qu’ieu dey leys ni mon Bel Vezer,
 si de s’amor m’en torn’en bon esper,
 ia mais vas leys no faray vilanatge. 
 
  VI   VI
  
 Ia no(m)z
 aia cor felo ni saluatie. ni co(n)tra mi maluat cosselh non
 creya. car sieus soi yeu liges o(n) q(ui)eu esteya. si q(ue) del suc del
 cap li re(n) mo(n) gatge. lay mas iu(n)tas lim ren al sieu plazer. e
 ia no(m)z uuelh mais de sos pes mou(er). tro p(er) m(er)cem meta lay o(n)
 se despuelha.
 
 
 Ia no·mz aia cor felo ni salvatie,
 ni contra mi malvat cosselh non creya,
 car sieus soi yeu liges, on qu’ieu esteya,
 si que del suc del cap li ren mon gatge;
 lay mas iuntas li·m ren al sieu plazer,
 e ia no·mz vuelh mais de sos pes mover
 tro per merce·m meta lay on se despuelha.