Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernartz de uentadorn.  Bernartz de Ventadorn.
  I   I
 
 Q
An uei la flor lerba
 uert ela fuoilla. Et
 aug lo chan del au-
 zel pel boscaie. Ab lau-
 tre ioi queu ai emo(n)
 coraie. Dobla mos
 iois em nais em cr-
 eis em broilla. Qe
 nomes uis qe ren
 puosca ualer. Sel
 que no uol ioi eamor auer. Que tot qua(n)t
 es salegre sesbaudeia.
 
 
 Qan vei la flor, l’erba vert e la fuoilla
 et aug lo chan del auzel pel boscaie,
 ab l’autre ioi, qu’eu ai e mon coraie,
 dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m broilla;
 qe no m’es vis qe ren puosca valer,
 s’el que no vol ioi e amor aver,
 que tot quant es s’alegr’e s’esbaudeia.
 
  II   II
 
 I
a no(n) creatz queu de ioi mi recreia. Nim
 lais damar per dan cauer ensoillia. Quieu
 no(n) ai ges empoder quieu men tuoilla. Ca-
 mors ma saill quem sobrem seingnoreia.
 Em fai ma mar qual queil platz euoler. E
 sieu am so que nom deu escazer. Forsa da-
 mor mi fai far uassalaie.
 
 
 Ia non creatz qu’eu de ioi mi recreia
 ni·m lais d’amar per dan c’aver en soillia,
 qu’ieu non ai ges em poder qu’ieu m’en tuoilla,
 c’amors m’asaill, que·m sobremseingnoreia;
 e·m fai m’amar qual que·il platz, e voler;
 e s’ieu am so que no·m deu escazer,
 forsa d’amor m’i fai far vassalaie.
 
  III   III
 
 M
asen amor non a hom seingnoraie. Equi li qier
 uila(na)men dompneia. Camors non uol ren qe esser
 non deia. Paubres erics fai amdos dun paraie. Qa(n)
 lus amics uol lautre uil tener. Pauc pot lamors
 ab orguoill romaner. Corguoills dechai efinamo-
 rs cabduoilla.
 
 
 Mas en amor non a hom seingnoraie
 e qui l’i qier, vilanamen dompneia,
 c’amors non vol ren qe esser non deia;
 paubres e rics fai amdos d’un paraie;
 qan l’us amics vol l’autre vil tener,
 pauc pot l’amors ab orguoill romaner,
 c’orguoills dechai e fin’amors cabduoilla.
 
  IV   IV
 
 E
u sec sella qe plus uas mi sorguoilla. Esellam
 fui quem fon de bel estaie. Qanc puois non ui
 ne mi ne mon messaie. Per ques mal salu qe ia
 dompna ma cuoilla. Mas dreg len fas qeu men
 fas fol parer. Car per cella quem torne no(n) caler.
 Estauc aitan delleis que no(n) la ueia.
 
 
 Eu sec sella qe plus vas mi s’orguoilla,
 e sella·m fui que·m fon de bel estaie,
 q’anc puois non vi ne mi ne mon messaie
 per qu’es mal salu qe ia dompna m’acuoilla;
 mas dreg l’en fas, q’eu m’en fas fol parer,
 car per cella que·m torn’e non-caler,
 estauc aitan de lleis que non la veia.
 
  V   V
 
 M
as costum es que fols toste(m)ps folleia. Eia non
 er q(ue)l eis lora(m) no(n) cuoilla. Quel bat el fer per cai
 raison qem duoilla. Car anc mi pres dautrui
 amor enueia. Mas fe qeu dei lei emon bel uezer.
 Si desamor mi tornen bon esper. Iamais ues lei
 no(n) farai uilanaie.
 
 
 Mas costum’es que fols tostemps folleia,
 e ia non er qu’el eis lo ram non cuoilla
 que·l bat e·l fer, per c’ai raison qe·m duoilla,
 car anc mi pres d’autrui amor enveia;
 mas, fe q’eu dei lei e mon Bel Vezer,
 si de s’amor mi torn’en bon esper,
 ia mais ves lei non farai vilanaie.
 
  VI   VI
 
 I
ano maia cor felon ni saluaie. Ni contra mi
 maluatz (con)seill no(n) creia. Quieu soi sos hom liges
 onque(m) esteia. Si que del cap de sus lire mo(n)gaie.
 Mans mans iontans li uenc ason plazer. Et ia no(m)
 uoilla mais de sos pes mouer. Tro per merce(m) me-
 ta lai os despuoilla.
 
 
 Ia no m’aia cor felon ni salvaie,
 ni contra mi malvatz conseill non creia,
 qu’ieu soi sos hom liges, on que m’esteia,
 si que del cap de sus li re mon gaie;
 mans mans iontans li venc a son plazer,
 et ia no·m voilla mais de sos pes mover,
 tro per merce·m meta lai o·s despuoilla.
 
  VII   VII
 
 Laiga del cor camdos los oillz mi moilla. Mes ben
 guirenz queu penet mo(n) damaie. Econosc be(n) qe
 ai dic gran follatie. Car ai dig so que so amor mi
 tuoilla. Puois meu no(n) son et il ma en poder.
 Mais pert ella q(ue)u el meu dechazer. Per soler
 gen sab son home plaideia.
 
 
 L’aiga del cor, c’amdos los oillz mi moilla,
 m’es ben guirenz qu’eu penet mon damaie,
 e conosc ben, qe ai dic gran follatie
 car ai dig so que so amor mi tuoilla.
 Puois meu non son et il m’a en poder,
 mais pert ella qu’eu el meu dechazer;
 per so l’er gen, s’ab son home plaideia.
 
  VIII   VIII
 
 Ton messagier man amon bel uezer. Que sill
 que ma tolt lo sen el saber. Mi tol midons elei
 que no(n) la ueia.
 
 
 Ton messagier man a mon Bel Vezer,
 que sill que m’a tolt lo sen e·l saber
 mi tol midons e lei, que non la veia.