![Versione stampabile Versione stampabile](http://151.100.161.88/sites/all/modules/print/icons/print_icon.gif)
![PDF version PDF version](http://151.100.161.88/sites/all/modules/print/icons/pdf_icon.gif)
Bernartz de uentadorn. | Bernartz de Ventadorn. |
I | I |
QAn uei la flor lerba uert ela fuoilla. Et aug lo chan del au- zel pel boscaie. Ab lau- tre ioi queu ai emo(n) coraie. Dobla mos iois em nais em cr- eis em broilla. Qe nomes uis qe ren puosca ualer. Sel que no uol ioi eamor auer. Que tot qua(n)t es salegre sesbaudeia. |
Qan vei la flor, l’erba vert e la fuoilla et aug lo chan del auzel pel boscaie, ab l’autre ioi, qu’eu ai e mon coraie, dobla mos iois e·m nais e·m creis e·m broilla; qe no m’es vis qe ren puosca valer, s’el que no vol ioi e amor aver, que tot quant es s’alegr’e s’esbaudeia. |
II | II |
Ia no(n) creatz queu de ioi mi recreia. Nim lais damar per dan cauer ensoillia. Quieu no(n) ai ges empoder quieu men tuoilla. Ca- mors ma saill quem sobrem seingnoreia. Em fai ma mar qual queil platz euoler. E sieu am so que nom deu escazer. Forsa da- mor mi fai far uassalaie. |
Ia non creatz qu’eu de ioi mi recreia ni·m lais d’amar per dan c’aver en soillia, qu’ieu non ai ges em poder qu’ieu m’en tuoilla, c’amors m’asaill, que·m sobremseingnoreia; e·m fai m’amar qual que·il platz, e voler; e s’ieu am so que no·m deu escazer, forsa d’amor m’i fai far vassalaie. |
III | III |
Masen amor non a hom seingnoraie. Equi li qier uila(na)men dompneia. Camors non uol ren qe esser non deia. Paubres erics fai amdos dun paraie. Qa(n) lus amics uol lautre uil tener. Pauc pot lamors ab orguoill romaner. Corguoills dechai efinamo- rs cabduoilla. |
Mas en amor non a hom seingnoraie e qui l’i qier, vilanamen dompneia, c’amors non vol ren qe esser non deia; paubres e rics fai amdos d’un paraie; qan l’us amics vol l’autre vil tener, pauc pot l’amors ab orguoill romaner, c’orguoills dechai e fin’amors cabduoilla. |
IV | IV |
Eu sec sella qe plus uas mi sorguoilla. Esellam fui quem fon de bel estaie. Qanc puois non ui ne mi ne mon messaie. Per ques mal salu qe ia dompna ma cuoilla. Mas dreg len fas qeu men fas fol parer. Car per cella quem torne no(n) caler. Estauc aitan delleis que no(n) la ueia. |
Eu sec sella qe plus vas mi s’orguoilla, e sella·m fui que·m fon de bel estaie, q’anc puois non vi ne mi ne mon messaie per qu’es mal salu qe ia dompna m’acuoilla; mas dreg l’en fas, q’eu m’en fas fol parer, car per cella que·m torn’e non-caler, estauc aitan de lleis que non la veia. |
V | V |
Mas costum es que fols toste(m)ps folleia. Eia non er q(ue)l eis lora(m) no(n) cuoilla. Quel bat el fer per cai raison qem duoilla. Car anc mi pres dautrui amor enueia. Mas fe qeu dei lei emon bel uezer. Si desamor mi tornen bon esper. Iamais ues lei no(n) farai uilanaie. |
Mas costum’es que fols tostemps folleia, e ia non er qu’el eis lo ram non cuoilla que·l bat e·l fer, per c’ai raison qe·m duoilla, car anc mi pres d’autrui amor enveia; mas, fe q’eu dei lei e mon Bel Vezer, si de s’amor mi torn’en bon esper, ia mais ves lei non farai vilanaie. |
VI | VI |
Iano maia cor felon ni saluaie. Ni contra mi maluatz (con)seill no(n) creia. Quieu soi sos hom liges onque(m) esteia. Si que del cap de sus lire mo(n)gaie. Mans mans iontans li uenc ason plazer. Et ia no(m) uoilla mais de sos pes mouer. Tro per merce(m) me- ta lai os despuoilla. |
Ia no m’aia cor felon ni salvaie, ni contra mi malvatz conseill non creia, qu’ieu soi sos hom liges, on que m’esteia, si que del cap de sus li re mon gaie; mans mans iontans li venc a son plazer, et ia no·m voilla mais de sos pes mover, tro per merce·m meta lai o·s despuoilla. |
VII | VII |
Laiga del cor camdos los oillz mi moilla. Mes ben guirenz queu penet mo(n) damaie. Econosc be(n) qe ai dic gran follatie. Car ai dig so que so amor mi tuoilla. Puois meu no(n) son et il ma en poder. Mais pert ella q(ue)u el meu dechazer. Per soler gen sab son home plaideia. |
L’aiga del cor, c’amdos los oillz mi moilla, m’es ben guirenz qu’eu penet mon damaie, e conosc ben, qe ai dic gran follatie car ai dig so que so amor mi tuoilla. Puois meu non son et il m’a en poder, mais pert ella qu’eu el meu dechazer; per so l’er gen, s’ab son home plaideia. |
VIII | VIII |
Ton messagier man amon bel uezer. Que sill que ma tolt lo sen el saber. Mi tol midons elei que no(n) la ueia. |
Ton messagier man a mon Bel Vezer, que sill que m’a tolt lo sen e·l saber mi tol midons e lei, que non la veia. |