Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernardus.  Bernardus.
  I   I
 
 T
uit cil qe preion qeu chan.
 Uolgra saupesson lo uer
 Seu nai aise ni leser.
 Chantes qi chantar uolria
 Qeu no(n) sec ni ca(m)p ni uia.
 Pos perdi ma ben enança.
 P(er) ma mala destinanaça.
 
 
 Tuit cil qe preion q’eu chan,
 volgra saupesson lo ver,
 s’eu n’ai aise ni leser.
 Chantes qi chantar volria!
 Q’eu no·n sec ni camp ni via,
 pos perdi ma benenança
 per ma mala destinanaça.
 
  II   II
 
 A 
las com muor de talan.
 Qeu no(n) mou matin ni ser.
 E la nuoit qan uau iaser
 Lo ressillols …
 Et eu qi chantar solia.
 Muor de duol e de pesança.
 Can au ioi ni alligrança.
 
 
 A, las! Com muor de talan!
 Q’eu non mou matin ni ser,
 e la nuoit, qan vau iaser,
 lo ressillols …
 et eu, qi chantar solia,
 muor de duol e de pesança,
 can au ioi ni alligrança.
 
  III   III
 
 D
amor uos direi ben tan
 Qi ben lo saupes tener.
 Res plus no pogra ualer.
 Certes bona foral mia.
 Mas non duret fors cun dia.
 P(er) qes fols qi senç fiança.
 Met en amor sa sp(er)ança.
 
 
 D’amor vos direi ben tan:
 qi ben lo saupes tener,
 res plus no pogra valer.
 Certes, bona fora·l mia!
 Mas non duret fors c’un dia,
 per q’es fols qi senç fiança
 met en amor sa sperança.
 
  IV   IV
 
 A
mors ma mes en soan.
 E tornat a no(n) caler.
 Mas seu lagues empoder.
 Certas eu feira felnia.
 Mas il no(n) uoil camors sia.
 Res du(n)t em pregna uen iança.
 Ab espada ni ab lança.
 
 
 Amors m’a mes en soan
 e tornat a non-caler.
 Mas s’eu l’agues em poder,
 certas eu feira felnia!
 Mas il non voil c’Amors sia
 res dunt e·m pregna veniança
 ab espada ni ab lança.
 
  V   V
 
 A
mors eu prec de mon dan.
 Caltre pro noi posc auer
 Blandir iamais ni temer.
 Nos qeirai cado(n)cs uos perdria.
 Molt es fols qi uos se fia.
 Cab una bella semblança.
 Maues trait ses desfiança.
 
 
 Amors, eu prec de mon dan,
 c’altre pro no i posc aver.
 Blandir ia mais, ni temer,
 no·s qeirai, c’adoncs vos perdria.
 Molt es fols qi vos se fia,
 c’ab una bella semblança
 m’aves trait ses desfiança.
 
  VI   VI
 
 P
ero p(er) un bel semblan.
 Sui en qer en bon esper,
 Mon conort deigrat saber.
 Cades uol qeu chant erria.
 E dic uos qe si podia
 Eu siria reis de frança.
 Car al plus qi pod me nança.
 
 
 Pero per un bel semblan
 sui enqer en bon esper:
 mon Conort dei grat saber,
 c’ades vol q’eu chant e rria.
 E dic vos qe, si podia,
 eu siria reis de França,
 car al plus qi pod, m’enança.
 
  VII   VII
 
 Lemoçin a deu coman.
 /…
 / …
 Ses uers aco qil disia
 /ra estragna niria
 /s ni fe ni fiança
 /poc far acordança.
 
 
 Lemoçin, a deu coman
 /…
 /…
 s’es vers aco qi·l disia,
 /ra estragna n’iria,
 /s ni fe ni fiança
 /poc far acordança.
 
  VIII   VIII
 
 /tenc a uillania
 /achai bona esp(er)ança.
 /u ren nomen ança.
 
 
 /tenc a villania
 /achai bona esperança,
 /u ren no m’enança.
 
  IX   IX
 
 /ma(n)t p(er) ma mia
 /farai semblança.
 /chai bon esp(er)ança.
 
 
 /mant per m’amia
 /farai semblança
 /chai bon esperança.