| Bernard lauentador. | Bernard la Ventador. |
| I | I |
| GEs dechantar nom pren talanç. Tan me pesa de so que ue. Que me tre soli on eng(r)anç. (Com) agues preç honor elau. Mais era non uei ni no au. Com parle de dru daria. Per que preç ecor tesia. Esolaç torn ennon caler. |
Ges de chantar no·m pren talanç, tan me pesa de so que ve, que metre soli’on en granç com agues preç, honor e lau, mais era non vei ni no au c’om parle de drudaria, per que preç e cortesia e solaç torn’en non-caler. |
| II | II |
| DEls barons comença len çanç. Cus nona ma debona fe. Per son sortz alautres lo danç. Eneguns hom de lor nos iau. Ni amor nun roman per au. Car ben leu tal ameria. Qui sen ten car nosabria. Aguisa damor cap tener. |
Dels barons comença l’ençanç, c’us non ama de bona fe. Per so·n sortz al autres lo danç, e neguns hom de lor no·s iau. Ni amor nun roman per au, car ben leu tal ameria qui s’en ten, car no sabria a guisa d’amor captener. |
| III | III |
| PEr ren non es hom tan pre sanç. Com peramor eper do mnei. Que da qui mou de port echanç. Etot quant a preç rics abau. Nus hom senç amor ren non uau. P(er) queu nouoill sia mia. Del m on tota signoria. Si ia ioi non sabia uer. |
Per ren non es hom tan presanç com per amor e per domnei, que d’aqui mou deport e chanç e tot quant a preç rics abau. Nus hom senç amor ren non vau, per qu’eu no voill, sia mia del mon tota signoria, si ia ioi no·n sabi’aver. |
| IV | IV |
| DEmidon milau cent aitanç. Queu no sai dir eben dei. Que can pot mefai bels se blanç. Esui amic gent eso au. Eman det me per queu mes iau. Que per paor re mania. Car ela plus non fasi a. Per queu mestau en bon esper. ]Que duc niconte no(n) coue.[ |
De midon mi lau cent aitanç qu’eu no sai dir; e ben dei, que, can pot, me fai bels seblanç e sui amic gent e soau; e mandet me (per qu’eu m’esiau) que per paor remania car ela plus non fasia, per qu’eu m’estau en bon esper. |
| V | V |
| DE tal amor fui fis amanç. Que duc ni conte non (enuei). Enones rei ni almiranç. El mon quesauia tau. Non se(n) feses ric con eu fau. Esi lau çar lauolia. Ges tan dire n(on) poria. Debe que mais nosi a uer. |
De tal amor fui fis amanç que duc ni conte non envei; e non es rei ni almiranç el mon, que, s’avi’atau, non s’en feses ric con eu fau; e si lauçar la volia, ges tan dire no·n poria de be que mais no sia ver. |
| VI | VI |
| BOna domna cuinde presa nç. Per deu aiaç de me me rce. Eia non uos anes dobta nç. De uostra mic fis ecorau. Far men podes eben emau. En la uostra merce sia. Queu sui garniç tota uia. Com fa sa tot uostre plaser. |
Bona domna, cuind’e presanç, per Deu aiaç de me merce, e ia non vos anes dobtanç de vostr’amic fis e corau. Far m’en podes e ben e mau; en la vostra merce sia; qu’eu sui garniç tota via com fasa tot vostre plaser. |
| VII | VII |
| Fons salada mos drugumanz. Me siaz mon seignor alrei. Diga li qe mos adimanz. Me ten car eu uas lui non uau. Si com atorena epeitau. Ez anieu ez normandia. Uolgra car li couenria. Agues tot lomon enpoder. |
Fons Salada, mos drugumanz me siaz monseignor al rei. Diga li qe Mos Adimanz me ten, car eu vas lui non vau. Si com a Torena e Peitau ez Anieu ez Normandia, volgra, car li covenria, agues tot lo mon en poder! |
| VIII | VIII |
| Lo uers aissi com hom plus lau. Uai meilluran tota uia. Cill qal puoi lo uoran saber. Eia pren don per lauia. |
Lo vers, aissi com hom plus l’au, vai meilluran tota via, cill q’al Puoi lo volran saber e i aprendon per la via. |