

I | I |
LO genz te(m)ps de pascor. ab la douza uerdor. Nos adutz foille eflor. De diu(er)sas color. P(er) qe tuit amador. Son gai echantador. Mas eu plaing eplor. Cu ioi nona sabor. |
Lo genz temps de pascor ab la douza verdor nos adutz foille e flor de diversas color, per qe tuit amador son gai e chantador mas eu, plaing e plor, cu ioi non a sabor. |
II | II |
A uos mi clam seignor. De midons edamor. Car cist dui traitor. Car me fiaua enlor. Mi fan uiure ado- lor. P(er) ben ep(er) honor. Cai fait ala gensor. Qe nom ual ni macor. |
A vos mi clam, seignor, de midons e d’Amor, car cist dui traitor, car me fiava en lor, mi fan viure a dolor per ben e per honor c’ai fait a la gensor, qe no·m val ni·m acor. |
III | III |
Pe- na edolor edan. Nai agut et ai gran. Mais soffret oaitan. No(n) mo tenc ad afan. Canc ne uit nulla man. Mels ames ses enian. Si com las do(m)pnas fan. |
Pena e dolor e dan n’ai agut, et ai gran, mais soffret o ai tan. Non m’o tenc ad afan; c’anc ne vit null aman, mels ames ses enian, si com las dompnas fan.[1] [1] Manca il penultimo verso dela cobla: qu’eu nom vau ges chamjan.
|
IV | IV |
Los fon am dos enfan. Lam ades elablan. Les uai mos iois doblan. A cascu(n)s ior de lan. Esi mon fai enan. Amor obel semblan. Cant er uielam denan. Q(ue)u laia bon talan. |
Los fon amdos enfan, l’am ades e la blan; le·s vai mos iois doblan a cascuns ior del an. E si mon fai enan amor o bel semblan, cant er viela, ·m denan qu’eu l’aia bon talan. |
V | V |
Anc no(n) uitz drutz leials. Sordeis oaia sal. Qeu lam damor coral. Ellam ditz nom(en) cal. En- anz qe p(er)al. Nom uol ira mortal. Esi daizom uol mal. Pechat fa c(ri)minal. |
Anc non vitz drutz leials, sordeis o aia sal, q’eu l’am d’amor coral, ella·m ditz “No m’en cal”; enanz qe per al no·m vol ira mortal; e si d’aizo·m vol mal, pechat fa criminal. |
VI | VI |
Las uiures qem ual. Seu no(n) uei al ior- nal. Mon fin ioi natural. En leit sotz fenestral. Cors blanc tot atre- stal. Con la neus anadal. Si cam dui comunal. Mesuren sem engual. |
Las! Viures qe·m val, s’eu non vei al iornal mon fin ioi natural en leit, sotz fenestral cors blanc tot atrestal con la neus a Nadal, si c’amdui comunal mesuren s’em engual?! |
VII | VII |
BOn fora omais sazos. bella do(m)pna e pros. Qem fosdatz arescos. En baisem guiardos. Si ia p(er) als no(n) fos. Mas car soi enoios. Eus bes ual dautres dos. Qan p(er)forces fauz dos. |
Bon fora omais sazos, bella dompna e pros, qe·m fos datz a rescos en baisem guiardos, si ia per als non fos, mas car soi enoios, e us bes val d’autres dos, qan perforc’es fauz dos. |
VIII | VIII |
An mir ura(n)s faizos. El bels oilz amoros. Bem meraueill de uos. Con es de mal respos. Esemblan tracios. Qant on par fra(n)c ebos. E pois es orgoillos. Lai on es po- deros. |
An mir urans faizos e·l bels oilz amoros, be·m meraveill de vos con es de mal respos. E semblan tracios, qant on par franc e bos e pois es orgoillos lai on es poderos. |
IX | IX |
Bel uezer si no(n) mos. Denan totz lais euos. Sadagra canzos. P(er) mal des eno- ios. |
Bel Vezer, si non mos Denan-totz lais, e vos, sadagra canzos per mal des enoios. |