

Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
I | I |
LO doutz temps depascor. Absa doussa uerdor. Nos adui fuoilla eflor. De diuer- sa color. P(er) que tuich lamador. Son gai echantador. Mas ieu q(ue) plaing eplor. cus iois noma sabor. |
Lo doutz temps de pascor ab sa doussa verdor nos adui fuoilla e flor de diversa color, per que tuich l’amador son gai e chantador mas ieu, que plaing e plor, c’us iois no m’a sabor. |
II | II |
A totz mi clam seignor. De midonz edamor. Aquist dui trahidor. Car mi fiaua en lor. Mi fant uiure ab dolor. P(er) ben ep(er) honor. Cai faich ala genssor. Que nom ual nim socor. |
A totz mi clam, seignor, de midonz e d’amor. Aquist dui trahidor, car mi fiava en lor, mi fant viure ab dolor per ben e per honor c’ai faich a la genssor, que no·m val ni·m socor. |
III | III |
Las euiure qem ual. Car no uei aiornal. Mon fin ioi natural. En lieich sotz fe- nestral. Blanc efresc atretal. Cu(m) par neus anadal. Si camdui p(er) egal. Mesu rem p(er) cabal. |
Las! E viure qe·m val? Car no vei a iornal mon fin ioi natural en lieich, sotz fenestral blanc e fresc atretal cum par neus a nadal, si c’amdui per egal mesure·m per cabal. |
IV | IV |
No uim drut tant leial. Q(ue) pieitz aia so sal. Qieul port amor coral. Elam ditz nomen cal. Enanz dic que p(er) al. No ma ira mortal. Esi p(er)som fai mal. Pechat fai criminal. |
No vim drut tant leial que pieitz aia s’o sal, q’ieu·l port amor coral, ela·m ditz no m’en cal. Enanz dic que per al no m’a ira mortal; e si per so·m fai mal, pechat fai criminal. |
V | V |
Pois fom amdui enfan. Lai amada ela blan. Euai mamors doblan. A chascun iorn de lan. Esi nois trai enan. Amors e beil semblan. Pos er uoill edeman. Que maia bon talan. |
Pois fom amdui enfan, l’ai amada ela blan; e vai m’amors doblan a chascun iorn de l’an. E si no·is trai enan amors e beil semblan, pos er voill e deman que m’aia bon talan. |
VI | VI |
Pena edolor edan. Nai aguda enai gran. Mas sofert o ai tan. nomo teing ad af- fan. Canc hom non ui aman. Mieills ames ses engan. Qieu nom uau cambi an. Si cu(m) las dompnas fan. |
Pena e dolor e dan n’ai aguda e n’ai gran; mas sofert o ai tan, no m’o teing ad affan; c’anc hom non vi aman, mieills ames ses engan, q’ieu no·m vau cambian si cum las dompnas fan. |
VII | VII |
Ben fora oimais sazos. Bella dompna epros. Qem fos datz guizerdos. Dun iazer arescos. Car non sui enoios. Eia per als nous fos. Cus bes ual autres dos. Q(ua)n for- sa es damdos. |
Ben fora oimais sazos, bella dompna e pros, qe·m fos datz guizerdos d’un iazer a rescos, car non sui enoios (e ia per als no·us fos) c’us bes val autres dos, quan forsa es d’amdos. |
VIII | VIII |
Qan uei uostras faissos. El gen cors amo- ros. Bem merauill de uos. Cum etz de brau respos. Car ben es tracios. Qand par hom francs ebos. Epois es orgoillos. Lai on es poderos. |
Qan vei vostras faissos e·l gen cors amoros, be·m meravill de vos cum etz de brau respos, car ben es tracios, qand par hom francs e bos e pois es orgoillos lai on es poderos. |
IX | IX |
Bels uezers si non fos. Mos enans totz en uos. Eu laissera chanssos. P(er) mal dels enoios. |
Bels Vezers, si non fos mos enans totz en vos, eu laissera chanssos per mal dels enoios. |