| I | I |
| Estat ai com hom esp(er)dutz per amor engreu estatge mas eram so reconogutz cauia fait gran folatge. ca totas era de saluatge. car mera dechant recresutz. (et) en plus estera mutz ma is fera demon damnatge. |
Estat ai com hom esperdutz per amor en greu estatge, mas era·m so reconogutz c’avia fait gran folatge; c’a totas era de salvatge, car m’era de chant recresutz; et en plus estera mutz, mais fera de mon damnatge. |
| II | II |
| Catal dona mera rendutz. canc nom amet de coratge. mas era(m) son apercebutz. cauia fait lonc badatge. hui mais segrai son us atge. eserai aquius uulatz drutz. etrametrai p(er)totz salutz (et) aurai mais cor uolatge. |
C’a tal dona m’era rendutz c’anc no·m amet de coratge, mas era·m son apercebutz, c’avia fait lonc badatge. Hui mais segrai son usatge: e serai a qui·us vulatz drutz, e trametrai per totz salutz et aurai mais cor volatge. |
| III | III |
| Truans uul esser p(er) samor. tan mi platz cab leis ap(re)nda. enosai do(m) neiador. q(ue) miels demi si entenda. mas bel mes cap leis co(n)tenda. quien sai autra qui es miellor. q(ui)m ual emaiuda. em socor em fai de samor esmenda. |
Truans vul esser per s’amor, tan mi platz c’ab leis aprenda; e no sai domneiador que miels de mi s’i entenda. Mas bel m’es c’ap leis contenda, qu’ie·n sai autra, qui es miellor, qui·m val e m’aiuda e·m socor e·m fai de s’amor esmenda. |
| IV | IV |
| Esa questam fai tan damor. q(ue)l plaza ca m(er)cem p(re)nda. miels mira ca nuil amador. els bes q(u)m fara no(m) uenda. nim faza far loniha tenda. q(ue) lonc terminim fa paor. anc no uim malu at donador. cab lonc respieg nos defenda. |
E s’aquesta·m fai tan d’amor, que·l plaza c’a merce·m prenda; miels mira c’a nuil amador e·ls bes qui fara, no·m venda ni·m faza far lonih’atenda, que lonc termini·m fa paor, canc no vi·m malvat donador c’ab lonc respieg no·s defenda. |
| V | V |
| Madonam fon al comenssar. franca (et) debella compainha. eper zo dei men mais lausar. que sim fos mal (et) estrainha. dretz es que domna safrainha. uas celui qui a cor damar. (et) sis fai loniamen p(re)iar. dretz es camics li sofrainha. |
Ma dona·m fon al comensar franca et de bella compainha; e per zo dei men mais lausar que si·m fos mal'et estrainha; dretz es que domna s’afrainha vas celui qui a cor d’amar. Et si·s fai loniamen preiar, dretz es c’amics li sofrainha. |
| VI | VI |
| Domna pensem del enganar. lausengier cui dieus co(n)trainha cai tan com hom lur pot emblar de ioy aitan sen gadainha cab un de nos dos. nos plainha. caixi pot nostramor durar. e can er locs poren parlar e quan sera locs remainha. |
Domna, pensem del enganar lausengier, cui Dieus contrainha, c’aitan com hom lur pot emblar de ioy, aitan s’en gadainha. C’ab un de nos dos no·s plainha! C’aixi pot nostr'amor durar, e can er locs poren parlar, e quan sera locs, remainha. |
| VII | VII |
| Dieu lau encara sai chantar malgrat naie nadouzesgar. edel cab leis sacompainha. |
Dieu lau en c’ara sai chantar, malgrat n’aie Na Douz-Esgar ed el c’ab leis s’acompainha. |