Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard. T  Bernard. T
  I   I
 
 ES
tat ai com hom esperduz.
 Per amor un long estage.
 Mas eram soi reconeguz.
 Qeu auia faich folage.
 Qatoz era dessaluage.
 Qar mera del chan recreduz.
 Et eu on plus estera muz.
 Mais fera de mon da(m)pnage.
 
 
 Estat ai com hom esperduz
 per amor un long estage,
 mas era·m soi reconeguz
 q’eu avia faich folage;
 q’a toz era de ssalvage,
 qar m’era del chan recreduz;
 et eu on plus estera muz,
 mais fera de mon dampnage.
 
  II   II
 
 A
 tal do(m)pna mera renduz.
 Canc no mamet de corage.
 Et soi men tard apercebuz.
 Qe trop ai fat lonc badage.
 Oimais segra son usage.
 De cui qem uoilla serai druz.
 Et trametrai per tot saluz.
 Et aurai mais cor uolage.
 
 
 A tal dompna m’era renduz
 c’anc no·m amet de corage,
 et soi m’en tard apercebuz,
 qe trop ai fat lonc badage.
 Oi mais segra son usage:
 de cui qe·m voilla, serai druz,
 et trametrai per tot saluz
 et aurai mais cor volage.
 
  III   III
 
 T
ruanz uoill esser per samor.
 Et conuen qab lei aprenda.
 Per o no sai do(m)pneiador.
 Qe menz de mi si entenda.
 Mas bel mes qab lei contenda.
 Qaltra nam plus bella (et) meillor.
 Qem ual (et) maiuda em socor.
 Em fai de samor esmenda.
 
 
 Truanz voill esser per s’amor,
 et conven q’ab lei aprenda;
 pero no sai dompneiador
 qe menz de mi s’i entenda.
 Mas bel m’es q’ab lei contenda,
 q’altra n’am, plus bella et meillor,
 qe·m val et m’aiuda e·m socor
 e·m fai de s’amor esmenda.
 
  IV   IV
 
 A
qesta ma fait tan donor.
 Qe li plaz li car mercen prenda.
 Et prec la del seu amador.
 Qel ben qem fara nom uenda.
 Nim faza far lonc atenda.
 Qe lonc terminim fai paor.
 Qe no uei maluaz donador.
 Qab lonc respeich nos defenda.
 
 
 Aqesta m’a fait tan d’onor,
 qe li plaz li car merce·n prenda;
 et prec la del seu amador
 qe·l ben qe·m fara, no·m venda
 ni·m faza far lonc’atenda,
 qe lonc termini·m fai paor,
 qe no vei malvaz donador
 q’ab lonc respeich no·s defenda.
 
  V   V
 
 M
ado(m)nam fo al comensar.
 Francha (et) de bella conpaigna.
 Per zo la deu eu mais amar.
 Qe sim fos feira (et) straigna.
 Qe dreich es qe do(m)pnas fraigna.
 Uas celui qi a cor damar.
 Qi trop fai son amic preiar.
 Dreich es qamic li sofraigna.
 
 
 Ma domna·m fo al comensar
 francha et de bella conpaigna;
 per zo la deu eu mais amar
 qe si·m fos feira et straigna;
 qe dreich es qe dompna·s fraigna
 vas celui qi a cor d’amar.
 Qi trop fai son amic preiar,
 dreich es q’amic li sofraigna.
 
  VI   VI
 
 D
o(m)pna pensem delenganar.
 Lausengiers cui deus contraigna.
 Qe tant com hom lor pot enblar.
 De ioi (et) tant sen gadaigna.
 Sol qe iaus nos en plaigna.
 Pot longs te(m)ps nostramors durar.
 Sol qan luoser uoillam parlar.
 Et qan luox non er remaigna.
 
 
 Dompna, pensem del enganar
 lausengiers, cui Deus contraigna,
 qe tant com hom lor pot enblar
 de ioi et tant s’en gadaigna.
 Sol qe ia us no s’en plaigna!
 Pot longs temps nostr’amors durar,
 sol qan luos er, voillam parlar,
 et qan luox non er, remaigna.
 
  VII   VII
 
 Deu lau qera sai chantar.
 Mal grat naia ma dolz esgar.
 Et cil ab cui saconpaigna.
 
 
 Deu lau q’era sai chantar,
 mal grat n’aia ma Dolz Esgar
 et cil ab cui s’aconpaigna.
 
  VIII   VIII
 
 Fis iois ges nos puosc oblidar.
 Anz uos am eos uoill eos teing car.
 Qar mes de bella conpaigna.
 
 
 Fis Iois, ges no·s puosc oblidar,
 anz vos am e·os voill e·os teing car,
 qar m’es de bella conpaigna.