| bernart deue(n)tadorn | Bernart de Ventadorn |
| I | I |
| Estat ai com hom esperdutz. per amor un lonc es- tage mas eras soi reconogutz. quieu auia fait folatge. catotz era desal- uatge. quar mera dechan recrezutz. (et) onplus nestera mutz. plus feira de mon dampnatge. |
Estat ai com hom esperdutz per amor un lonc estage, mas eras soi reconogutz qu’ieu avia fait folatge; c’a totz era de salvatge, quar m’era de chan recrezutz; et on plus n’estera mutz, plus feira de mon dampnatge. |
| II | II |
| Atal dona mera rendutz. canc no mamet decoratge. esoi men tart aper- ceubutz. que trop ai fait lonc bad- atge. huei mais segre son uzatge. decui q(ue)m uueilla cerai drut. etram- etrai per tot salutz. (et) aurai mo(n) cor uolatge. |
A tal dona m’era rendutz c’anc no·m amet de coratge, e soi m’en tart aperceubutz, que trop ai fait lonc badatge. Huei mais segre son uzatge: de cui que·m vueilla, cerai drut. e trametrai per tot salutz et aurai mon cor volatge. |
| III | III |
| Truans uueill esser per samor. ecoue cab lieis emprenda. pero no uei domp- neiador. que meils demi si entenda. mas bel mes cableis contenda. cautra nam plus bele meillor. q(ue)m ual ema- iudem secor. emfai desamor esmenda. |
Truans vueill esser per s’amor, e cove c’ab lieis em prenda; pero no vei dompneiador que meils de mi s’i entenda. Mas bel m’es c’ab leis contenda, c’autra n’am, plus bel’e meillor, que·m val e m’aiud’e·m secor e·m fai de s’amor esmenda. |
| IV | IV |
| Aquesta ma fait tan donor. que pl- ai li camercem renda. eprec la delsieu amador. quel be q(ue)m fara nom uen- da. nom fassa far longuatenda. que lonc termini fai paor. que nouei mal uatz donador. cab lonc respeit nos de- fenda. |
Aquesta m’a fait tan d’onor, que plai li c’a merce·m renda; e prec la del sieu amador que·l be que·m fara, no·m venda no·m fassa far longu’atenda, que lonc termini fai paor, que no vei malvatz donador c’ab lonc respeit no·s defenda. |
| V | V |
| Ma dona fo alcomensar. franca edebe- la companha. per so ladei mais am- ar. que sim fos fera (et) estranha. que dreitz es que dona safranha. uas celui queza cor damor. qui trop fai son am- ic preiar. dreitz es camors li sofranha. |
Ma dona fo al comensar franca e de bela companha; per so la dei mais amar que si·m fos fera et estranha; que dreitz es que dona s’afranha vas celui quez a cor d’amor. Qui trop fai son amic preiar, dreitz es c’amors li sofranha. |
| VI | VI |
| Dona pensem delenguanar. lauze(n)gers cui dieus contranha. que tan quant hom lur pot emblar. de ioi aitan sen guazanha. eque ia uns nosen planha. lonc tems pot nostramor durar. sol cap lezer uoillam parlar. equan luex non er remanha. |
Dona, pensem del enguanar lauzengers, cui Dieus contranha, que tan quant hom lur pot emblar de ioi aitan s’en guazanha. E que ia uns no s’en planha! Lonc tems pot nostr’amor durar, sol cap lezer voillam parlar, e quan luex non er, remanha. |
| VII | VII |
| Selaqueiras sai chantar. malgrat naia nadous esgar. esill abcui sacom- panha. |
Se la qu’eiras sai chantar, mal grat n’aia na Dous-Esgar e sill ab cui s’acompanha. |
| VIII | VIII |
| Fis iois nous puesc oblidar. ans uos am eus uueill eus tenc quar. car mes debela companha. |
Fis-Iois, no·us puesc oblidar, ans vos am e·us vueill e·us tenc quar, car m’es de bela companha. |