| Bernartz deuentedorn. | Bernartz de Ventedorn. |
| I | I |
| EStat ai cum hom esp(er)dutz. P(er) amor un lonc estatge. Mas eram sui re- conogutz. Qieu auia faich follatge. Ca totz era ades saluatge. Car mera de chan recrezutz. Et on eu plus estera mutz. Plus feira demon dampnatge. |
Estat ai cum hom esperdutz per amor un lonc estatge, mas era·m sui reconogutz q’ieu avia faich follatge; c’a totz era ades salvatge, car m’era de chan recrezutz; et on eu plus estera mutz, plus feira de mon dampnatge. |
| II | II |
| A tal dompna mera rendutz. Canc nom amet decoratge. Esui men tart ap(er)ceu- butz. Q(ue) trop ai faich lonc badatge. Oi mais segrai son usatge. De cui qe(m) uoilla serai drutz. Etrametrai p(er)tot salutz. Et aurai mon cor uolatge. |
A tal dompna m’era rendutz c’anc no·m amet de coratge, e sui m’en tart aperceubutz, que trop ai faich lonc badatge. Oi mais segrai son usatge: de cui qe·m voilla, serai drutz, e trametrai per tot salutz et aurai mon cor volatge. |
| III | III |
| Truans uuoill esser p(er) samor. E couen cab lieis aprenda. P(er)o no uei do(m)pneiador. Q(ue) meins demi si entenda. Mas bel mes cab lieis contenda. Caras nam plus bella emeillor. Qem ual emaiuda em so- cor. Em fai desamor esmenda. |
Truans vuoill esser per s’amor, e coven c’ab lieis aprenda; pero no vei dompneiador que meins de mi s’i entenda. Mas bel m’es c’ab lieis contenda, c’aras n’am plus bella e meillor, qe·m val e m’aiuda e·m socor e·m fai de s’amor esmenda. |
| IV | IV |
| Aqesta ma faich tant donor. Que platz li ca mercem prenda. Eprec la del sieu amador. Qel ben qem fara nom uenda. Nim fassa far longa atenda. Que lonc respieich mi fant paor. Car no uei mal uatz donador. Cab lonc respieich nois defenda. |
Aqesta m’a faich tant d’onor, que platz li c’a merce·m prenda; e prec la del sieu amador qe·l ben qe·m fara, no·m venda ni·m fassa far longa atenda, que lonc respieich mi fant paor, car no vei malvatz donador c’ab lonc respieich no·is defenda. |
| V | V |
| Ma dompna fo al comenssar. Franca ede bella compaigna. Ep(er)so la dei mais amar. Q(ue) sim fos fera et estraigna. Que dreitz que dompna safraigna. Uas cellui qui a cor damar. Qui trop fai son amic prei- ar. Dreitz es camics li sofraigna. |
Ma dompna fo al comenssar franca e de bella compaigna; e perso la dei mais amar que si·m fos fera et estraigna; que dreitz que dompna s’afraigna vas cellui qui a cor d’amar. Qui trop fai son amic preiar, dreitz es c’amics li sofraigna. |
| VI | VI |
| Dompna pensem delenganar. Lausengi- ers cui dieus contraigna. Que tant cu(m) hom lor pot emblar. De ioi aitant sen ga- zaigna. E que ia us nosen plaigna. lo(n)cs temps pot nostramors durar. Sol qand luocs er uoillam parlar. Eqand luocs non er remaigna. |
Dompna, pensem del enganar lausengiers, cui Dieus contraigna, que tant cum hom lor pot emblar de ioi aitant s’en gazaigna. E que ia us no s’en plaigna! Loncs temps pot nostr’amors durar, sol qand luocs er, voilla·m parlar, e qand luocs non er, remaigna. |
| VII | VII |
| Dieu lau qera sai cantar. Malgrat naia na dousesgar. Ecill acui sacompaigna. |
Dieu lau q’era sai cantar, mal grat n’aia na Dous-Esgar e cill a cui s’acompaigna. |
| VIII | VIII |
| Fis iois ies nous puosc oblidar. Anz uos am eus uuoill eus teing car. Car metz de bella compaigna. |
Fis-Iois ies no·us puosc oblidar, anz vos am e·us vuoill e·us teing car, car m’etz de bella compaigna. |