Bernard Lauentador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
COnort ara sai eu be. Que ies demi nopen satç. Pos saluç niamistaç. Nimesagi ers no men ue. Tro cug q(ue)u faç longaten. Et es ben sem blant oi mai. Queu c(h)aç çoca utrui pren. Pos nomeuen auentura. |
Conort, ara sai eu be que ies de mi no pensatç, pos saluç ni amistaç ni mesagiers no m’en ve. Tro cug qu’eu faç long aten, et es ben semblant oimai qu’eu chaç ço c’autrui pren, pos no me ven aventura. |
II | II |
MOn conort can mi soue. Eon fui ienç per uos honraç. Ara car uos moblidatç. Per un p auc nomor dese. Per queu meçeis uauc enquiren. Que(m) mis defoudat enplai. Ecar midons misorpren. Della mia for faitura. |
Mon Conort, can mi sove e on fui ienç per vos honraç ara car vos m’oblidatç, per un pauc no mor dese! Per qu’eu meçeis vauc enquiren, que·m mis de foudat en plai, e car midons mi sorpren de lla mia forfaitura. |
III | III |
EU len colpi de ta re. Don eu degra auer graç. Mas fe queu dei lal uer natç. Tot ofis per bona fe. Maseu ena mar mes pren. Tort na qui colpa mifai. Que qui ena mor quer sen. ]Sens[ non a sen ni mesura. |
Eu l’encolpi de ta re don eu degra aver graç. Mas fe qu’eu dei l’Alvernatç, tot o fis per bona fe. Mas eu en amar mespren, tort n’a qui colpa mi fai, que qui en amor quer sen, non a sen ni mesura. |
IV | IV |
PEr ma copa me deue. Que ia nosia priuaç. Quen ueis lei nofui tor naç. Per fouda t qui me rete. Tant nai es tat longamen. Que deuer gogna queu nai. Non aus auer ar dimen. Quei tonr que noma segura. |
Per ma copa me deve que ia no sia privaç, qu’enveis lei no fui tornaç per foudat qui me rete. Tant n’ai estat longamen que de vergogna qu’eu n’ai, non aus aver ardimen que i tonr, que no m’asegura. |
V | V |
QUi ben remira eue. Oilç ego lla efront efatç. Quen lieis es fina beutatç. Ren mais nimenç noi coue. Cors lo(n)g dreg ecouinen. Ien afiblat cuende gai. Hom nol pot lauçar tan ien. Con la saub formar natura. |
Qui ben remira e ve oilç e golla e front e fatç, qu’en lieis es fina beutatç ren mais ni menç no i cove: cors long, dreg e covinen, ien afiblat, cuend’e gai. Hom no·l pot lauçar tan ien con la saub formar Natura. |
VI | VI |
TAnt er ien seruiç perme. Sos durs cors felç eiratç. T rosia totç adousatç. Ab belç ditç et ab merce. Queu ai ben trobat suen. Que gota daiga c]h[an chai. Fer en nun loc tan souen. Tro caua lape ra dura. |
Tant er ien serviç per me sos durs cors felç e iratç, tro sia totç adousatç ab belç ditç et ab merce; qu’eu ai ben trobat suen que gota d’aiga, can chai, fer enn un loc tan soven, tro cava la pera dura. |
VII | VII |
Chansoneta ar ten uai Uas mo(n) frances lauinen. Cui prez enanz emeillura. |
Chansoneta, ar t’en vai vas mon Frances l’avinen, cui prez enanz’e meillura. |
VIII | VIII |
Edigaz li que bem uai. … de mon conort aten. … bonauentura. |
Edigaz li que be·m vai, … de Mon conort aten … bon’aventura. |