

Bernartz de uentadorn. | Bernartz de Ventadorn. |
I | I |
COnort era sai eube. Que ies de mi non pensatz. Puois salutz ni amistatz. Ni messagiers nomen ue. Trop cug quieu fag lonc aten. Et es ben semblanz oi mai. Quieu casso cautre pren. Puois nomen uen auentura. |
Conort, era sai eu be que ies de mi non pensatz, puois salutz ni amistatz ni messagiers no m’en ve. Trop cug qu’ieu fag lonc aten, et es ben semblanz oimai qu’ieu cas so c’autre pren, puois no m’en ven aventura. |
II | II |
Belz conortz qan mi souen. Con fui ien per uos honratz. Ar conosc que moblidatz p(er) un pauc no(n) muor de se. Queu mezeis uau en queren. Quim mis defoudat emplai. E car midonz me mespren. De la mia for- faitura. |
Belz Conortz, qan mi soven, con fui ien per vos honratz, ar conosc que m’oblidatz, per un pauc no·n muor dese! Qu’eu mezeis vau enqueren, qui·m mis de foudat em plai, e car midonz me mespren de la mia forfaitura. |
III | III |
Eu len colpi de tal re. Don eu degra auer gratz. Mas fe quieu dei lal uernatz. Tot o- fis per bona fe. Esieu enamar mespren. Tort na qui colpa mi fai. Que qui en am- or quier sen. Sel non a sen ni mesura. |
Eu l’encolpi de tal re don eu degra aver gratz. Mas fe qu’ieu dei l’Alvernatz, tot o fis per bona fe. E s’ieu en amar mespren, tort n’a qui colpa mi fai, que qui en amor quier sen, sel non a sen ni mesura. |
IV | IV |
Per ma colpa mes deue. Que ia non sia priuatz. Quen uers lei no(n) sui tornatz. Per foudat que men rete. Tan nai estat lo(n)ga- men. Que de uergoingna quieu nai. No(n) aus auer ardimen. Qi(m) torn si no ma segura. |
Per ma colpa m’esdeve que ia non sia privatz, qu’envers lei non sui tornatz per foudat que m’en rete. Tan n’ai estat longamen que de vergoingna qu’ieu n’ai, non aus aver ardimen qi·m torn, si no m’asegura. |
V | V |
Qui ben remira eue. Oillz egolla front efatz. Quen leis es fina beutatz. Mais nimenz no ni coue. Cors lonc dreg ecouinen. Ient afli- bat cuendegai. Om nol pot lauzar tan ien. Com lo sap formar natura. |
Qui ben remira e ve oillz e golla, front e fatz, qu’en leis es fina beutatz mais ni menz non i cove: cors lonc, dreg e covinen, ient aflibat cuend’e gai. Om no·l pot lauzar tan ien com lo sap formar Natura. |
VI | VI |
Tant er ien seruit per me. Sos durs cors felz et iraz. Tro sia touz adousaz. Ab belz diz et ab merce. Quieu ai ben trobat li ien. Qe gota daiga qan chai. Fer enun loc tan so uen. Tro caua la pera dura. |
Tant er ien servit per me sos durs cors felz et iraz, tro sia touz adousaz ab belz diz et ab merce; qu’ieu ai ben trobat liien qe gota d’aiga, qan chai, fer en un loc tan soven, tro cava la pera dura. |
VII | VII |
Canzoneta era ten uai. Afranca na couine(n). Cui pretz enanz emeillura. |
Canzoneta, era t’en vai a Franca, n’a covinen, cui pretz enanz’e meillura. |
VIII | VIII |
Edigatz li qui ben uai. Car demen conort aten çoi egran bonauentura. |
E digatz li qui ben vai, car de Men Conort aten çoi e gran bon’aventura. |