Bernart del uentadorn. | Bernart del Ventadorn. |
I | I |
Conort era sai eu be. Que ges demi no(n) pensaz. pos saluz mamistaz. Ni messages nomen ue. Trop cuit que faz lonc aten. Et er be semblam oimais. Qeu çaç eço qualtre pren. pos nomen uen auentura. |
Conort, era sai eu be que ges de mi non pensaz, pos saluz m’amistaz ni messages no m’en ve. Trop cuit que faz lonc aten, et er be semblam oimais q’eu çaçe ço qu’altre pren, pos no m’en ven aventura. |
II | II |
Bels conort can me soue. Cu(m) eu fui p(er) uos onraz. Ecant era moblidaz. p(er) un pauc no muor de se. Eu eis mo uau en queren. Quim met de foldat em plai. Quant mi donz sob(re) p(re)n. Dela mia forfaitura. |
Bels Conort, can me sove cum eu fui per vos onraz e cant era m’oblidaz, per un pauc no muor dese! Eu eis m’o vau enqueren, qui·m met de foldat em plai, quant midonz sobrepren de la mia forfaitura. |
III | III |
Per ma colpa mes deue. Que ia no(n) sia p(ri)- uaz. Car ues lei no soi tornaz. p(er) foldat q(ui) men rete. Tant ai estat longam(en) que de u(er) goigna q(ue)u nai. No aus au(er) lardim(en). Quei ans anz noma segura. |
Per ma colpa m’esdeve que ia no·n sia privaz, car ves lei no soi tornaz per foldat qui m’en rete. Tant ai estat longamen que de vergoigna qu’eu n’ai, no aus aver l’ardimen que i an, s’anz no m’asegura. |
IV | IV |
Ill men colpet de tal re. Dom me degra ue- nir graz. Fe queu dei al alu(er)gaz. Tot ofi p(er) bona fe. Eseu en amar mesp(re)n. Tort a q(ui) colpa men fai. Car qui en amor qer sen. Cel no(n) a sen ni mesura. |
Ill m’encolpet de tal re dom me degra venir graz. Fe qu’eu dei a l’Alvergaz, tot o fi per bona fe. E s’eu en amar mespren, tort a qui colpa m’en fai, car, qui en amor qer sen, cel non a sen ni mesura. |
V | V |
Tant er gen seruiz p(er) me. Sos fers cors durs (et) iraz. Tro del tot sia adolzaz abels diz (et)ab m(er)ce. Qeu ai ben trobat lengen. Que gota daiga q(ue) chai. Fer en un loc tan souen. Tro caua la pera dura. |
Tant er gen serviz per me sos fers cors durs et iraz, tro del tot sia adolzaz a bels diz et ab merce; q’eu ai ben trobat lengen que gota d’aiga que chai, fer en un loc tan soven, tro cava la pera dura. |
VI | VI |
Qui be remira ni ue. Oillz egola front efaiz. Aissi es finas beutaz. Que mais ni meinz noi coue. Cors lonc dreit ecouenen. Gen afli ban co(n)gte gai. Om no pot lauzar tan gen. Com lo saup formar natura. |
Qui be remira ni ve oillz e gola, front e faiz, aissi es finas beutaz que mais ni meinz no i cove: cors lonc, dreit e covenen, gen afliban congt’e gai. Om no pot lauzar tan gen com lo saup formar Natura. |