![Versione stampabile Versione stampabile](http://151.100.161.88/sites/all/modules/print/icons/print_icon.gif)
![PDF version PDF version](http://151.100.161.88/sites/all/modules/print/icons/pdf_icon.gif)
B(er)nard de uentador | Bernard de Ventador |
I | I |
Lonc te(m)ps a qieuno chantei mai Ninausei far captenemen. Mas ar no tem ploia neuen. Anz soi in tratz encossire. Co(m) pogues bos motz as sire Enun uers qhai aperit. Sitot no uei flors ni foilla Meillz me uai q(e)l te(m)ps florit. Qar lamor(s) qieu pl(us) uoill me uol. |
Lonc temps a q’ieu no chantei mai ni n’ausei far captenemen. Mas ar no tem ploia ne ven, anz soi intratz en cossire com pogues bos motz assire en un vers, q’hai aperit, si tot no vei flors ni foilla, meillz me vai q’el temps florit, qar l’amors q’ieu plus voill, me vol. |
II | II |
Totz me desconosch ta(n) be muai. Esho(m) saube(s) encui m(en)ten Nim auses far mo ioi paruen Del miellz d(e)lmo(n) soi iausire. Eqar a(n)c fui bo(n) sof frire Era m(en) te(n)g p(er) garit. Q(e) re nosen mal q(e)m doilla Simha iois pres esaiszit. No sai sieu soi aq(e)l q(i)eu sol. |
Totz me desconosch, tan be·m vai; e s’hom saubes en cui m’enten, ni·m auses far mo ioi parven! Del miellz del mon soi iausire! E qar anc fui bon soffrire, era m’en teng per garit, qe re no sen mal qe·m doilla. Si m’ha iois pres e saiszit, no sai s’ieu soi aqel q’ieu sol! |
III | III |
Lo cors ha bla(n)ch. sotil egai Anc ho(m) no ui ta(n) auenen. Presz ebeltatz. ualor esen ha mais qez ieu no sai dire. D(e)lei no es res adire Mas q(e) hagues ta(n)t dardit Q(e) lanoig qa(n)t se d(e)spoilla Mi tengues enleig aizit Em feges d(e)sos brasz lasol. |
Lo cors ha blanch, sotil e gai, anc hom no vi tan avenen. Presz e beltatz, valor e sen ha mais qez ieu no sai dire. De lei no es res a dire, mas qe hagues tant d’ardit qe la noig, qant se despoilla, mi tengues en leig aizit e·m feges de sos brasz la sol. |
IV | IV |
Si no(m) aicis lai on ill iai E no remi(r) losieu cor(s) gen Ha qal ops mha fach d(e) nien Hai lass co(m) muor d(e) deszire. Uol mi do(n)cx mi don aucire. Qar lam oq(ue) lhai faillit. Ara mfacha so q(e) uoilla. Tro son tala(n) nhaia (com)plit. Q(e) ren no prez si tot mi dol. |
Si no·m aicis lai on ill iai, e no remir lo sieu cors gen, ha qal ops m’ha fach de nien? Hai, lass! Com muor de deszire! Vol mi doncx midon aucire, qar l’am? o que lh’ai faillit? Ara·m facha so qe voilla tro son talan n’haia complit, qe ren no prez si tot mi dol. |
V | V |
El mo(n) ta(n) bo(n) amic no hai Fraire ne cosin ne paren Q(ue) simuai mo(n) ioi enq(e)ren Q(i)eu enmo(n) cor nol naire. E sieu lo uoill esco(n)dire No sen tengua p(er) trait. No uoill lause(n)ger(s) mi coilla Mo(n) ioi ni metal crit P(er) qieu me laiss morir d(e) dol. |
El mon tan bon amic no hai, fraire ne cosin ne paren, que, si·m vai mon ioi enqeren, q’ieu en mon cor no·l n’aire. E s’ieu lo voill escondire, no s’en tengua per trait. No voill, lausengers mi toilla mon ioi ni meta·l crit per q’ieu me laiss morir de dol. |
VI | VI |
Ab sol lo bel sce(m)blan qem fai Qan pot ni aizes loi cossen Hai ta(n)t deioi q(e) sol nomsen Aissim torn eluolu emuire Esai ben qan laremire Qa(n)c hom bellaçor no(n)uit Niges ues mi no sorgoilla Samors anz nhai lo chausit Daita(n)t qa(n)t mars claus ni reuol |
Ab sol lo bel scemblan qe·m fai qan pot ni aizes lo·i cossen, hai tant deioi qe sol no·m sen, aissi·m torn e·l volv’e·m vire. E sai ben, qan la remire, q’anc hom bellaçor no·n vit; ni ges ves mi no s’orgoilla s’amors, anz n’hai lo chausit d’aitant qant mars claus ni revol. |