Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 B(er)nard de uentador  Bernard de Ventador
  I   I
 
 L
onc te(m)ps a qieuno chantei mai
 Ninausei far captenemen.
 Mas ar no tem ploia neuen. Anz soi in
 tratz encossire. Co(m) pogues bos motz as
 sire Enun uers qhai aperit. Sitot no
 uei flors ni foilla Meillz me uai q(e)l te(m)ps
 florit. Qar lamor(s) qieu pl(us) uoill me uol.
 
 
 Lonc temps a q’ieu no chantei mai
 ni n’ausei far captenemen.
 Mas ar no tem ploia ne ven,
 anz soi intratz en cossire
 com pogues bos motz assire
 en un vers, q’hai aperit,
 si tot no vei flors ni foilla,
 meillz me vai q’el temps florit,
 qar l’amors q’ieu plus voill, me vol.
 
  II   II
 
 T
otz me desconosch ta(n) be muai. Esho(m) saube(s)
 encui m(en)ten Nim auses far mo ioi paruen
 Del miellz d(e)lmo(n) soi iausire. Eqar a(n)c fui bo(n) sof
 frire Era m(en) te(n)g p(er) garit. Q(e) re nosen mal
 q(e)m doilla Simha iois pres esaiszit. No sai
 sieu soi aq(e)l q(i)eu sol.
 
 
 Totz me desconosch, tan be·m vai;
 e s’hom saubes en cui m’enten,
 ni·m auses far mo ioi parven!
 Del miellz del mon soi iausire!
 E qar anc fui bon soffrire,
 era m’en teng per garit,
 qe re no sen mal qe·m doilla.
 Si m’ha iois pres e saiszit,
 no sai s’ieu soi aqel q’ieu sol!
 
  III   III
 
 L
o cors ha bla(n)ch. sotil egai Anc ho(m) no ui ta(n)
 auenen. Presz ebeltatz. ualor esen ha mais
 qez ieu no sai dire. D(e)lei no es res adire Mas
 q(e) hagues ta(n)t dardit Q(e) lanoig qa(n)t se d(e)spoilla
 Mi tengues enleig aizit Em feges d(e)sos brasz
 lasol.
 
 
 Lo cors ha blanch, sotil e gai,
 anc hom no vi tan avenen.
 Presz e beltatz, valor e sen
 ha mais qez ieu no sai dire.
 De lei no es res a dire,
 mas qe hagues tant d’ardit
 qe la noig, qant se despoilla,
 mi tengues en leig aizit
 e·m feges de sos brasz la sol.
 
  IV   IV
 
 S
i no(m) aicis lai on ill iai E no remi(r)
 losieu cor(s) gen Ha qal ops mha fach d(e) nien
 Hai lass co(m) muor d(e) deszire. Uol mi do(n)cx mi
 don aucire. Qar lam oq(ue) lhai faillit. Ara
 mfacha so q(e) uoilla. Tro son tala(n) nhaia (com)plit.
 Q(e) ren no prez si tot mi dol.
 
 
 Si no·m aicis lai on ill iai,
 e no remir lo sieu cors gen,
 ha qal ops m’ha fach de nien?
 Hai, lass! Com muor de deszire!
 Vol mi doncx midon aucire,
 qar l’am? o que lh’ai faillit?
 Ara·m facha so qe voilla
 tro son talan n’haia complit,
 qe ren no prez si tot mi dol.
 
  V   V
 
 E
l mo(n) ta(n) bo(n) amic no hai Fraire ne cosin
 ne paren Q(ue) simuai mo(n) ioi enq(e)ren Q(i)eu
 enmo(n) cor nol naire. E sieu lo uoill esco(n)dire
 No sen tengua p(er) trait. No uoill lause(n)ger(s)
 mi coilla Mo(n) ioi ni metal crit P(er) qieu
 me laiss morir d(e) dol. 
 
 
 El mon tan bon amic no hai,
 fraire ne cosin ne paren,
 que, si·m vai mon ioi enqeren,
 q’ieu en mon cor no·l n’aire.
 E s’ieu lo voill escondire,
 no s’en tengua per trait.
 No voill, lausengers mi toilla
 mon ioi ni meta·l crit
 per q’ieu me laiss morir de dol. 
 
  VI   VI
 
 A
b sol lo bel sce(m)blan qem fai Qan pot ni aizes loi cossen
 Hai ta(n)t deioi q(e) sol nomsen Aissim torn eluolu emuire
 Esai ben qan laremire Qa(n)c hom bellaçor no(n)uit
 Niges ues mi no sorgoilla Samors anz nhai lo chausit
 Daita(n)t qa(n)t mars claus ni reuol
 
 
 Ab sol lo bel scemblan qe·m fai
 qan pot ni aizes lo·i cossen,
 hai tant deioi qe sol no·m sen,
 aissi·m torn e·l volv’e·m vire.
 E sai ben, qan la remire,
 q’anc hom bellaçor no·n vit;
 ni ges ves mi no s’orgoilla
 s’amors, anz n’hai lo chausit
 d’aitant qant mars claus ni revol.