Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  I   I
 
 EN
consirers (et) esmai.
 Soi dun amor qen las ente.
 Qe tan no(n) uau ni sai ni lai.
 Qil ades nom tegnen soffre.
 Qera ma dat cor etalen.
 Com enqez seu podia.
 Tals qe sil reis len qeria.
 Auria fait granz ardimen.
 
 
 En consirers et esmai
 soi d’un amor qe·n las’e·n te,
 qe tan non vau ni sai ni lai
 q’il ades no·m tegn’en so ffre,
 q’era m’a dat cor e talen
 com enqez, s’eu podia,
 tals qe, si·l reis l’enqeria,
 auria fait granz ardimen.
 
  II   II
 
 AL
as chaitiu qe farai.
 Oqal conseil penrai de me.
 Qella nosapla mal qeu trai.
 Ni eu no laus clamar merce.
 Fols neci ben as pauc de sen.
 Qela noca ta maria.
 P(er) ne seina drutheria.
 Cancz not laises leuar aluen.
 
 
 A las, chaitiu! Qe farai?
 O qal conseil penrai de me?
 Q’ella no sap la mal q’eu trai
 ni eu no·l aus clamar merce.
 Fols neci! Ben as pauc de sen,
 q’ela noca t’amaria
 per ne seina drutheria,
 c’ancz no·t laises levar al ven.
 
  III   III
 
 D
onc pos eissamen me morai
 Dirai li lafan qe men ue.
 Eu hoc ades lo dirai.
 No faria ala mia fe.
 Seu sabia qen tenemen.
 En fos totes spagna mia.
 Mais uuel morir de feunia.
 Qe mi uengues en pensamen.
 
 
 Donc, pos eissamen me morai,
 dirai li l’afan qe m’en ve?
 Eu hoc ades lo dirai.
 No faria, a la mia fe,
 s’eu sabia q’en tenemen
 en fos tot’Esspagna mia;
 mais vuel morir de feunia
 qe mi vengues en pensamen.
 
  IV   IV
 
 C
a p(er) mi no sabra qeu ai.
 Ni autre no len dirai re.
 Amic no qer adaqest plai.
 Anz p(er)gai deu qe pro mente.
 Qeu no(n) prec cosin ni paren.
 Qe molt er gran corteisia.
 Qamors p(er) midonz mausia.
 Mas alei no(n) istara gen.
 
 
 Ca per mi no sabra q’eu ai
 ni autre no l’en dirai re.
 Amic no qer ad aqest plai,
 anz pergai Deu qe pro m’en te;
 q’eu non prec cosin ni paren,
 qe molt er gran corteisia
 q’amors per midonz m’ausia;
 mas a lei non istara gen.
 
  V   V
 
 AD
oncs ella qal tortz mi fai.
 Qil no sap p(er)qe mes deue.
 Mais deuinar degra oi mai.
 Qeu mur pur samur (et) aqe.
 Al meu neci captenemen.
 Et ab gran uilania.
 P(er) qe il lengna mentrelia.
 Qant eu denan lei mi prezen.
 
 
 Adoncs, ella qal tortz m’i fai,
 q’il no sap per qe m’esdeve?
 Mais devinar degra oimai
 q’eu mur pur s’amur! Et a qe?
 Al meu neci captenemen
 et ab gran vilania
 per qe il lengna m’entrelia
 qant eu denan lei mi prezen.
 
  VI   VI
 
 N
egus iois al mieu ne sechai.
 Qan madonam gara nim ue.
 Car lo sieus bels esgarz mi uai.
 Al cor qe ma dousem reue.
 E sim duraua longamen.
 Sobre saint uos iuraria.
 Qe nec mon mais no sia.
 Mas al partir art (et) ensen.
 
 
 Negus iois al mieu ne s’echai,
 qan madona·m gara ni·m ve,
 car lo sieus bels esgarz mi vai
 al cor, qe m’adous’e·m reve;
 e si·m durava longamen,
 sobre saint vos iuraria
 qe nec mon mais no sia,
 mas al partir art et ensen.
 
  VII   VII
 
 L
os mesatgier nol trametrai.
 Ni ami dire nol coue.
 Negus coseil de mi no sai.
 Mas duna re mi conort be.
 Qe illa sap letras (et) enten.
 Et agradam qeu escria.
 Los motz esalei plazia.
 Legis lo al meu saluamen.
 
 
 Los mesatgier no·l trametrai
 ni a mi dire no·l cove,
 negus coseil de mi no sai;
 mas d’una re mi conort be:
 qe illa sap letras et enten,
 et agrada·m q’eu escria
 los motz, e s’a lei plazia,
 legis lo al meu salvamen.