Bernardus. | Bernardus. |
I | I |
En cossirer et en esmai. Sui dun amor qi(m) laissa em te. Qe tant no(n) uau ni chai ni lai. Qil ades nom tenga en sofre. Ara ma dat cor e talen. Qom lem qeses si podia. Tal qe sil rei lenqeria. Auria fat granç ardimen. |
En cossirer et en esmai sui d’un amor qi·m laissa e·m te, qe tant non vau ni chai ni lai q’il ades no·m tenga en so fre, ara m’a dat cor e talen q’om l’emqeses, si podia, tal qe, si·l rei l’enqeria, auria fat granç ardimen. |
II | II |
Ha las chatiu eqen farai O qals … de me Qella non sap lo mal qeu … Ni eu no(n) laus … Fol nesci … ai … de sen Qela no(n)ca mamaria P(er) non … Qanc nu(m) … |
Ha, las! Chatiu e qe·n farai? O qals … de me? Q’ella non sap lo mal q’eu … ni eu non l’aus … Fol nesci! … ai … de sen, q’ela nonca m’amaria per non … q’anc nu·m … |
III | III |
Dunc eissamen mi morrai Dirai li lafan qe me ue. Eu uac ades lo li dirai Non farai allamia fe. Si sabia qen tenemen. En fos tuta espagna mia. Mai uol murir de feoinia Qe mi uengess en pessamen |
Dunc eissamen mi morrai, dirai li l’afan qe me ve? Eu vac ades lo li dirai. Non farai, a lla mia fe, si sabia q’en tenemen en fos tuta Espagna mia; mai vol murir de feoinia qe mi vengess en pessamen. |
IV | IV |
Ia p(er)me no(n) saubra qe mai Ni ad autre no(n) dirai re. Amic no(n) qer ad aqest plai Ainç p(er)ga deus qui pro me(n) te. Qeu no(n) prec cosin ni paren Qe molt es gran cortesia. Ca mors per mi don maucia. Mas ale no(n) stara gen. |
Ia per me non saubra qe m’ai ni ad autre non dirai re. Amic non qer ad aqest plai, ainç perga Deus qui pro m’en te; q’eu non prec cosin ni paren, qe molt es gran cortesia c’amors per midon m’aucia; mas a le non stara gen. |
V | V |
Edu(n)cs ela qal tort mi fai Qil no(n) sap p(er) qe mes de ue Mas deuinar degra omai. Qeu mor p(er)sa mor (et)abqe. Al meu nesci captenemen Et ala grant uilania. P(er) qe lenga me trelia Quant eu de nant le ma presen. |
E duncs, ela qal tort m’i fai, q’il non sap per qe m’esdeve? Mas devinar degra omai q’eu mor per s’amor! Et ab qe? Al meu nesci captenemen et a la grant vilania per qe lenga m’etrelia quant eu denant le ma presen. |
VI | VI |
Pos messagier nol trametrai. Ni ame dire no(n) conue. Negun conseil de mi no(n) sai. Mas enaço me conort be. Qella sab letras et enten Et agram qeu escria. Los moç esale plasia. Legis los al meu saluamen. |
Pos messagier no·l trametrai ni a me dire non conve, negun conseil de mi non sai; mas en aço me conort be: q’ella sab letras et enten, et agra·m q’eu escria los moç, e s’a le plasia, legis los al meu salvamen. |
VII | VII |
Esale autre dol … Per deu e per … Qel bel solaç qil … No(m) per des ni seu parlamen |
E s’a le autre dol … per Deu e per … qe·l bel solaç q’il … no·m perdes ni seu parlamen. |