![Versione stampabile Versione stampabile](http://151.100.161.88/sites/all/modules/print/icons/print_icon.gif)
![PDF version PDF version](http://151.100.161.88/sites/all/modules/print/icons/pdf_icon.gif)
Bernard Lauentador. | Bernard la Ventador. |
I | I |
EN cosirier ezenes mai. Son duna mor quem lasem te. Que tant non uau nisai ni lai. Qui ades nomteingne(n) son fre. Quera ma dat cor etalen. Queu en que çeç si po dia. Tal que sel reis lenque ria. Auria faig gran ardime(n). |
En cosirier ez en esmai son d’un’amor que·m las’e·m te, que tant non vau ni sai ni lai qui ades no·m teingn’en son fre, qu’era m’a dat cor e talen qu’eu enqueçeç, si podia, tal que, se·l reis l’enqueria, auria faig gran ardimen. |
II | II |
AIlas caitiu eque farai. Nical conseill pen rai de me. Quela non sab lo mal queu trai. Ne eu nolaus clamar merce. Fol neis ben as pauc desen. Ela non catamaria. Per nomque per drudaria Canç not laises leuar al ue(n). |
Ai las, caitiu! E que farai? Ni cal conseill penrai de me? Qu’ela non sab lo mal qu’eu trai ne eu no l’aus clamar merce. Fol neis! Ben as pauc de sen, ela nonca t’amaria per nom que per drudaria c’anç no·t laises levar al ven. |
III | III |
EDoncs pos atresi morai. Diraili lafan que me(n) ue. Uers es cades lolidirai. Non farai ala mia fe. Si sa bia caun tenen. En fos totes painna mia. Mais uoil mo rir defeunia. Car anc miue(n)c enpensamen. |
E doncs, pos atresi morai, dirai li l’afan que m’en ve? Vers es c’ades lo li dirai. Non farai a la mia fe, si sabia c’a un tenen en fos tot’Espainna mia; mais voil morir de feunia car anc mi venc en pensamen. |
IV | IV |
IA permi non sabra queu mai. Ni autre non len dira re. Am ic non uoil adaquest plai. A nç perda dieu qui pro me(n)te. Queu nouoil cosin niparen. Que mout mes gran cortesia. Samors per mi donç mause çia. Mas alei non estaraien. |
Ia per mi non sabra qu’eu m’ai ni autre non l’en dira re. Amic non voil ad aquest plai, anç perda Dieu qui pro m’en te; qu’eu no voil cosin ni paren, que mout m’es gran cortesia s’amors per midonç m’auseçia; mas a lei non estara ien. |
V | V |
EDonçt ella cal tort mifai. Quil non sap per queses deue. Dieu diuinar degra oimai. Queu muer p(er) samor et aque. Al mieu nesi captenemen. Et ala gran ui lania. Per quel lenga men tr elia. Cant eu denant mipre sen. |
E donçt, ella, cal tort m’i fai, qu’il non sap per que s’esdeve? Dieu! Divinar degra oimai qu’eu muer per s’amor! Et a que? Al mieu nesi captenemen et a la gran vilania per que·l lenga m’entrelia cant eu denant mi presen . |
VI | VI |
NEguns iois al mieu noses chai Can ma dompnam guarda nim ue. Que sieus bes do uç semblanç mi uai. Al cor q(ue) madousem reue. Esim dura ua longamen. Sobre sanç liiuraria. Que mon mals n uls iois non sia. Mas al par tir ard et ensen. |
Neguns iois al mieu no s’eschai, can ma dompna·m guarda ni·m ve, que sieus bes douç semblanç mi vai al cor, que m’adous’e·m reve; e si·m durava longamen, sobre sanç li iuraria que mon mals nuls iois non sia; mas al partir ard et ensen. |
VII | VII |
POs mesagier nol trametrai. Niami dire nos coue. Negun conseil demi nosai. Mas du na ren mi conort be. Elasab letras et ente. Eagra dam e que escria. Los motç esalei plai sia. Legis los al mieu sal uamen. |
Pos mesagier no·l trametrai ni a mi dire no·s cove, negun conseil de mi no sai; mas d’una ren mi conort be: ela sab letras et ente, e agrada me que escria los motç, e s’a lei plaisia, legis los al mieu salvamen. |
VIII | VIII |
ESalei autre dols non pren. Per dieu eper merces sia. Q(ue)l bel solatç que mauia. Nom toilla nil seu parlar ien. |
E s’a lei autre dols no·n pren, per Dieu e per merces sia que·l bel solatç que m’avia no·m toilla ni·l seu parlar ien. |