Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard Lauentador.  Bernard la Ventador.
  I   I
 
 E
N cosirier ezenes mai. Son
 duna mor quem lasem te.
 Que tant non uau nisai ni
 lai. Qui ades nomteingne(n)
 son fre. Quera ma dat cor
 etalen. Queu en que çeç si po
 dia. Tal que sel reis lenque
 ria. Auria faig gran ardime(n).
 
 
 En cosirier ez en esmai
 son d’un’amor que·m las’e·m te,
 que tant non vau ni sai ni lai
 qui ades no·m teingn’en son fre,
 qu’era m’a dat cor e talen
 qu’eu enqueçeç, si podia,
 tal que, se·l reis l’enqueria,
 auria faig gran ardimen.
 
  II   II
 
 A
Ilas caitiu eque
 farai. Nical conseill pen rai
 de me. Quela non sab lo mal
 queu trai. Ne eu nolaus clamar
 merce. Fol neis ben as pauc
 desen. Ela non catamaria.
 Per nomque per drudaria
 Canç not laises leuar al ue(n).
 
 
 Ai las, caitiu! E que farai?
 Ni cal conseill penrai de me?
 Qu’ela non sab lo mal qu’eu trai
 ne eu no l’aus clamar merce.
 Fol neis! Ben as pauc de sen,
 ela nonca t’amaria
 per nom que per drudaria
 c’anç no·t laises levar al ven.
 
  III   III
 
 E
Doncs pos atresi
 morai. Diraili lafan que me(n)
 ue. Uers es cades lolidirai.
 Non farai ala mia fe. Si sa
 bia caun tenen. En fos totes
 painna mia. Mais uoil mo
 rir defeunia. Car anc miue(n)c
 enpensamen.
 
 
 E doncs, pos atresi morai,
 dirai li l’afan que m’en ve?
 Vers es c’ades lo li dirai.
 Non farai a la mia fe,
 si sabia c’a un tenen
 en fos tot’Espainna mia;
 mais voil morir de feunia
 car anc mi venc en pensamen.
 
  IV   IV
 
 I
A permi non sabra queu mai.
 Ni autre non len dira re. Am
 ic non uoil adaquest plai. A
 nç perda dieu qui pro me(n)te.
 Queu nouoil cosin niparen.
 Que mout mes gran cortesia.
 Samors per mi donç mause
 çia. Mas alei non estaraien.
 
 
 Ia per mi non sabra qu’eu m’ai
 ni autre non l’en dira re.
 Amic non voil ad aquest plai,
 anç perda Dieu qui pro m’en te;
 qu’eu no voil cosin ni paren,
 que mout m’es gran cortesia
 s’amors per midonç m’auseçia;
 mas a lei non estara ien.
 
  V   V
 
 E
Donçt ella cal
 tort mifai. Quil non sap per
 queses deue. Dieu diuinar
 degra oimai. Queu muer p(er)
 samor et aque. Al mieu nesi
 captenemen. Et ala gran ui
 lania. Per quel lenga men tr
 elia. Cant eu denant mipre
 sen.
 
 
 E donçt, ella, cal tort m’i fai,
 qu’il non sap per que s’esdeve?
 Dieu! Divinar degra oimai
 qu’eu muer per s’amor! Et a que?
 Al mieu nesi captenemen
 et a la gran vilania
 per que·l lenga m’entrelia
 cant eu denant mi presen
 .
  VI   VI
 
 N
Eguns iois al mieu noses chai
 Can ma dompnam guarda
 nim ue. Que sieus bes do
 uç semblanç mi uai. Al cor q(ue)
 madousem reue. Esim dura
 ua longamen. Sobre sanç
 liiuraria. Que mon mals n
 uls iois non sia. Mas al par
 tir ard et ensen.
 
 
 Neguns iois al mieu no s’eschai,
 can ma dompna·m guarda ni·m ve,
 que sieus bes douç semblanç mi vai
 al cor, que m’adous’e·m reve;
 e si·m durava longamen,
 sobre sanç li iuraria
 que mon mals nuls iois non sia;
 mas al partir ard et ensen.
 
  VII   VII
 
 P
Os mesagier nol trametrai.
 Niami dire nos coue. Negun
 conseil demi nosai. Mas du
 na ren mi conort be. Elasab
 letras et ente. Eagra dam e
 que escria. Los motç esalei
 plai sia. Legis los al mieu sal
 uamen.
 
 
 Pos mesagier no·l trametrai
 ni a mi dire no·s cove,
 negun conseil de mi no sai;
 mas d’una ren mi conort be:
 ela sab letras et ente,
 e agrada me que escria
 los motç, e s’a lei plaisia,
 legis los al mieu salvamen.
 
  VIII   VIII
 
 E
Salei autre dols non pren.
 Per dieu eper merces sia. Q(ue)l
 bel solatç que mauia. Nom
 toilla nil seu parlar ien.
 
 
 E s’a lei autre dols no·n pren,
 per Dieu e per merces sia
 que·l bel solatç que m’avia
 no·m toilla ni·l seu parlar ien.