Idem | Idem |
I | I |
IN co(n)sirer (et) enes mai. sui dun amor qim laça em te. qe ta(n) no uai niça nilai. qades no(n) tegna en son fre. qera madat cor etalen. qeu en qeses si podia. tal qe sil reis le(n)qe ria. auria faiz g(ra)n ardimen. |
In consirer et en esmai sui d’un’amor qi·m laça e·m te, qe tan no vai ni ça ni lai q’ades non tegna en son fre, q’era m’a dat cor e talen q’eu enqeses, si podia, tal qe, si·l reis l’enqeria, auria faiz gran ardimen. |
II | II |
Hailas chaitiu eqe(m) farai. Niqal co(n)seill pe(n)rai deme. Qella no sap lo mal qeu trai. Nieu noill aus clamer m(er)ce. Fol nesci ben as pauc desen. Qella no tamaria. P(er) no(m) qe p(er) drudaria. Canz not laises leuar alue(n). |
Hai las, chaitiu! E qe·m farai? Ni qal conseill penrai de me? Q’ella no sap lo mal q’eu trai ni eu no·ill aus clamer merce. Fol nesci! Ben as pauc de sen, q’ella no t’amaria per nom qe per drudaria, c’anz no·t laises levar al ven. |
III | III |
Donc pois atressi morai Diraili lafan qi men ue. Uers es cades loli dirai. Nofaria alamia fe. Si saubia qa un tene(n). En fos tota spagna mia. Mais uoill morir defeonia. Car anc mi ue(n)c un pesame(n). |
Donc pois atressi morai, dirai li l’afan qi m’en ve? Vers es c’ades lo li dirai. No faria, a la mia fe, si saubia q’a un tenen en fos tota Spagna mia; mais voill morir de feonia car anc mi venc un pesamen. |
IV | IV |
Ia p(er)mi nosabra qeu mai. Ni altre noill en dira re. Amic no uoill ad aqest plai. Anz p(er)da d(eu)s qi p(ro) me(n)te. Qeu no prec co(n)sin ni paren. Qe molt es granz cortesia. Camors p(er)mido(n)z maucia. Mas alei no estara gen |
Ia per mi no sabra q’eu m’ai ni altre no·ill en dira re. Amic no voill ad aqest plai, anz perda Deus qi pro m’en te; q’eu no prec consin ni paren, qe molt es granz cortesia c’amors per midonz m’aucia; mas a lei no estara gen. |
V | V |
Edoncs ella qal tort mi fai. Qill no sap p(er)qe ses deue. Deu d(e)uinar degra oimai. Qeu muor p(er)samor et abqe. Al meu nesci capteneme(n). Et alagra(n) uilania. P(er) qill lengua me(n)trelia. Cant eu dena(n) lei me p(re)sen. |
E doncs, ella, qal tort m’i fai? Q’ill no sap per qe s’esdeve? Deu! Devinar degra oimai q’eu muor per s’amor! Et ab qe? Al meu nesci captenemen et a la gran vilania per qi·ll lengua m’entrelia cant eu denan lei me presen. |
VI | VI |
Negus iois al meu noseschai. Qan madona(m) garda nimue. Qel seus bels dolz senbla(n)z miuai. Al cor qi ma dolçem reue. Esim duraua loniame(n). Sobre sainz li iuraria Del mo(n) mais niull iois nosia. Mas alpartir art et ence(n). |
Negus iois al meu no s’eschai, qan ma dona·m garda ni·m ve, qe·l seus bels dolz senblanz mi vai al cor qi m’adolç’e·m reve; e si·m durava loniamen, sobre sainz li iuraria del mon mais niull iois no sia; mas al partir art et encen. |
VII | VII |
Pos messagers noill trametrai. Niami dire nos conue. Negus co(n)seill d(e)mi nosai Mas duna re me conort be. Qella sab letras et enten. Et agrada me qe scria. Los moz esalei plazia. Legis los almeu saluamen. |
Pos messagers no·ill trametrai ni a mi dire no·s conve, negus conseill de mi no sai; mas d’una re me conort be: q’ella sab letras et enten, et agrada me q’escria los moz, e s’a lei plazia, legis los al meu salvamen. |
VIII | VIII |
Esalei altre dols n(on) pren. P(er) deu ep(er) merceill sia. Qel bel solaz qe nauia No(n) truoilla nil seu parlar gen. |
E s’a lei altre dols no·n pren, per Deu e per merce·ill sia qe·l bel solaz qe n’avia non truoilla ni·l seu parlar gen. |