Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard.   Bernard. 
  I   I
 
 NO
n es meraueilla seu chan.
 Meillz de nul autre chantador.
 Qar plus me trail cor ad amor.
 Et meillz soi faiz al seu coman.
 Cors (et) cor (et) saber (et) sen.
 Et forz (et) poder iai mes.
 Sim tira uas amor lo fres.
 Qe ues autrafar non aten.
 
 
 Non es meraveilla s’eu chan
 meillz de nul autre chantador,
 qar plus me tra·il cor ad amor
 et meillz soi faiz al seu coman.
 Cors et cor et saber et sen
 et forz’et poder i ai mes;
 si·m tira vas amor lo fres
 qe ves autr’afar non aten.
 
  II   II
 
 B
en es morz qi damor no sen.
 Al cor qalqe dolce sabor.
 Et qe ual uiure senz ualor.
 Mas per enoi far ala gen.
 Ia damedeo no mair tan.
 Qeu ia plus uiua ior ni mes.
 Puis ia denoi serai mespres.
 Et damor naurai talan.
 
 
 Ben es morz qi d’amor no sen
 al cor qalqe dolce sabor;
 et qe val viure senz valor
 mas per enoi far a la gen?
 Ia Damedeo no·m air tan
 q’eu ia plus viva ior ni mes,
 puis ia d’enoi serai mespres
 et d’amor n’aurai talan.
 
  III   III
 
 B
en uolgra fosen trian.
 Entrels fals li fin amador.
 Qe lausenger (et) trizador.
 Ports un corn el fron deuan.
 Tot lor del mon (et) tot largen.
 I uolgrauer dat seu lagues.
 Sol qe mado(m)pna conogues.
 Tan ben com eu lam finamen.
 
 
 Ben volgra fosen trian
 entrels fals li fin amador,
 qe lausenger et trizador
 ports un corn el fron devan!
 Tot l’or del mon et tot l’argen
 i volgr’aver dat, s’eu l’agues,
 sol qe ma dompna conogues
 tan ben com eu l’am finamen.
 
  IV   IV
 
 Q
ant eu la uei ben mes paruen.
 Als oillz al uis (et) al color.
 Qe issament trenbli de paor.
 Com fa la foilla contral uen.
 No ai de sen per un enfan.
 Aissi son damor entrepres.
 Et dome qes aissi conqes.
 Pot do(m)pnauer almosna gran.
 
 
 Qant eu la vei, ben m’es parven
 als oillz al vis et al color,
 qe issament trenbli de paor
 com fa la foilla contra·l ven.
 No ai de sen per un enfan,
 aissi son d’amor entrepres;
 et d’ome q’es aissi conqes,
 pot dompn’aver almosna gran.
 
  V   V
 
 B
ona do(m)pna plus nous deman.
 Mais qem prendaz a seruidor.
 Qeos seruirai com bon seignor.
 Cossi qe de guederdon man.
 Ueos mal uostre comandamen.
 Francs cor humils gens (et) cortes.
 Urs ni leons non es uogues.
 Qe mauciaz sauos mi ren.
 
 
 Bona dompna, plus no·us deman
 mais qe·m prendaz a servidor,
 q’e·os servirai com bon seignor,
 cossi qe de guederdon m’an.
 Ve·os m’al vostre comandamen,
 francs cor humils, gens et cortes!
 Urs ni leons non es vo gues,
 qe m’auciaz, s’a vos mi ren.
 
  VI   VI
 
 A
qest amors me fer tan gen.
 Al cor duna dolza sabor.
 Cen ues mor lo ior de dolor.
 et reuio de ioi altre cen.
 Tant es lo mals de dolz senblan.
 Qe mais ual mos mals qaltre bes.
 Et pois lo mal ai tan bon ses.
 Molt uarral bens apres lafan.
 
 
 Aqest’amors me fer tan gen
 al cor d’una dolza sabor:
 cen ves mor lo ior de dolor
 et revio de ioi altre cen.
 Tant es lo mals de dolz senblan,
 qe mais val mos mals q’altre bes;
 et pois lo mal aitan bons es,
 molt varra·l bens apres l’afan.
 
  VII   VII
 
 P
er bona fe (et) ses engan.
 Am la plus bella (et) la meillor.
 Del cor sospir (et) dels oillz plor.
 Qar tant lamei per qei ai dan.
 Et qen pois alz camor me pren.
 Et les zartres en qe ma mes.
 No pod clao obrir for merces.
 Et de merce noi trob nien.
 
 
 Per bona fe et ses engan
 am la plus bella et la meillor.
 Del cor sospir et dels oillz plor,
 qar tant l’amei, per qe i ai dan.
 Et qe·n pois alz, c’Amor me pren
 et les zartres en qe m’a mes,
 no pod clao obrir for merces,
 et de merce no·i trob nien?