| Bernard Lauentador. | Bernard la Ventador. |
| I | I |
| NOn es mera uilla seu chan. Mielç de nuil autre cha(n) tador. Que plus me trail cor ues amor. emiels sui fa iç alsieu coman. Cor ecors esa ber esen. Eforsa epoder iai mes. Sim tira uas amor lo fres. Quen ren als mon cors non saten. |
Non es meravilla s’eu chan mielç de nuil autre chantador, que plus me tra·il cor ves amor e miels sui faiç al sieu coman. Cor e cors e saber e sen e forsa e poder i ai mes; si·m tira vas amor lo fres qu’en ren als mon cors non s’aten. |
| II | II |
| BEn es mort qui damor non sen. Al cor cal que dolsa sabo r. Eque ual uiure senç am or. Mais per enueg far alage(n)s. Ia da me deus nomair tan. Que ia pueis uiua iorn ni mes. Pois queu serai denoi mes pres. Ni damor non au rai talan. |
Ben es mort qui d’amor non sen al cor calque dolsa sabor; e que val viure senç amor mais per enveg far a la gens? Ia Damedeus no·m air tan que ia pueis viva iorn ni mes, pois qu’eu serai d’enoi mespres ni d’amor non aurai talan. |
| III | III |
| QUan lauei ben mes par uen Alç oilç al uis ala color. Ca r aisi treble depaor. Confan la fogla contral uen. Non ai desen per un enfan. Que sisui damor sobre pres. Edo me caisi es con ques. Pot do mna auer al mosna gran. |
Quan la vei, ben m’es parven alç oilç, al vis, a la color, car aisi treble de paor con fan la fogla contra·l ven. Non ai de sen per un enfan, que si sui d’amor sobrepres; e d’ome c’aisi es conques, pot domna aver almosna gran. |
| IV | IV |
| PEr bona fe esenç enian. Am la plus bel la ela me(i)llor. Del cor suspir edels oilç plor. Mais tropla(m) per queu iai dan. Eo non pu esc mais camors mapres. En car ser enque mames. Non pot claus obrir mas merces. Eda quella noi trop nien. |
Per bona fe e senç enian am la plus bella e la mei llor. Del cor suspir e dels oilç plor, mais trop l’am, per qu’eu i ai dan. Eo non puesc mais, c’Amors m’a pres en carser en que m’a mes, non pot claus obrir mas merces, e d’aquella no·i trop nien? |
| V | V |
| BOna dompna ren nos deman. Mais quem prendaç per ser uidor. Ser uirai uos con bon seingnor. Con que pueis de guer do nan. Ueus me al uostre man damen. Francs cors humils ga is ecortes. Ors nileons non es uos ies. Que mauciaç sauo(s) miren. |
Bona dompna, ren no·s deman mais que·m prendaç per servidor, servirai vos con bon seingnor, con que pueis de guerdon an. Ve·us me al vostre mandamen, francs cors humils, gais e cortes! Ors ni leons non es vos ies, que m’auciaç s’a vos mi ren. |
| VI | VI |
| AQuesta mors mifer tan ien. Al cor duna dousa sabor. Que(n) .c. ues muer loionr de dolor. Ere uiu de ioi autre sen. Be nes mon mal debel seblan. Que mais ual mon mals ca utres bes. Epos los mals ai tant bon mes. Bons es lo be(n)s apres lafan. |
Aquest’amors mi fer tan ien al cor d’una dousa sabor: que·n cent ves muer lo ionr de dolor e reviu de ioi autre sen. Ben es mon mal de bel seblan, que mais val mon mals c’autres bes; e pos los mals aitant bon m’es, bons es lo bens apres l’afan. |
| VII | VII |
| AI deus sefoson (trian). Den trels fals lifin amador. Elau sen giers el tri chador. Porte son cors el front denan. Tot laur del mon etot lar ien. Uol gra auer dat sieu lagues. Sol que ma dompna cono gues. Aisi con eu lam finame(n). |
Ai, Deus! Se foson trian d’entrels fals li fin amador, e lausengiers e·l trichador porteson cors el front denan! Tot l’aur del mon e tot l’arien volgra aver dat, s’ieu l’agues, sol que ma dompna conogues aisi con eu l’am finamen. |