

Bernartz de uentadorn. | Bernartz de Ventadorn. |
I | I |
NOn es merauilla seu chan. Meilz de nuil autre chantador. Qe plus metral cor uas amor. Emielz son fatz al sieu coman. Cor eco- rs esaber esen. Eforse poder iai mes. Sim ti- ra uas amor lo fres. Que ues autra part no(m) ate(n). |
Non es meravilla s’eu chan meilz de nuil autre chantador, qe plus me tra·l cor vas amor e mielz son fatz al sieu coman. Cor e cors e saber e sen e fors’e poder i ai mes. Si·m tira vas amor lo fres que ves autra part no·m aten. |
II | II |
Ben es morz qui damor no(n) sen. Al cor qal que dousa sabor. Eque ual uiuers ses ualor. Mas per enoi far ala ien. Ia domer dieus nomair tan. Quieu ia puois uiua iorn ni mes. Puois ia de uos serai mespres. Ni da- mor no(n) aurai talan. |
Ben es morz qui d’amor non sen al cor qalque dousa sabor; e que val vivers ses valor mas per enoi far a la ien? Ia Domerdieus no·m air tan qu’ieu ia puois viva iorn ni mes, puois ia de vos serai mespres ni d’amor non aurai talan. |
III | III |
Per bona fe eses ian. Am la plus belle la meillor. Del cor sospir edelz oillz plor. Car tan lam eu per quei ai dan. Eu non puosc mais samors me pren. Elas car sers en que mames. No(n) pot claus obrir mais merces. E de merce noi trob nien. |
Per bona fe e ses ian am la plus bell’e la meillor. Del cor sospir e delz oillz plor, car tan l’am eu, per que i ai dan. Eu non puosc mais, s’Amors me pren e las carsers en que m’a mes, non pot claus obrir mais merces, e de merce no·i trob nien? |
IV | IV |
Aquest amors mi fer tan ien. Al cor duna dousa sabor. (Che) Cen ues muor lo iorn de dolor. Ereuiu de ioi autras cen. Ben es mos mals de bel semblan. Car mais ual mos mals cautre bes. Epuois mos mals aitan bons mes. Bons er lo bens apres lafan. |
Aquest’amors mi fer tan ien al cor d’una dousa sabor che cen ves muor lo iorn de dolor e reviu de ioi autras cen. Ben es mos mals de bel semblan car mais val mos mals c’autre bes; e puois mos mals aitan bons m’es, bons er lo bens apres l’afan. |
V | V |
Ai dieus car si fosson trian. Dentrels fals li fin amador. Eil lausengier eil trichador. Por teson cornz el fron denan. Tot laur del mon etot larien. I uolgrauer dat sieu lagues. Sol que ma domna conogues. Aissi com ieu lam finamen. |
Ai, Dieus! Car si fosson trian d’entrels fals li fin amador, e·il lausengier e·il trichador porteson cornz el fron denan. Tot l’aur del mon e tot l’arien i volgr’aver dat, s’ieu l’agues sol que ma domna conogues aissi com ieu l’am finamen. |
VI | VI |
Quant ieu la uei ben mes paruen. Allz oillz al uis ala color. Car aissi tremble de paor. Co(m) fai la fuoilla contral uen. Non ai de sen per un enfan. Aissim sen d’amor entrepres. Edo- me caisi es conques. Pot domna auer al - mosna gran. |
Quant ieu la vei, ben m’es parven allz oillz, al vis, a la color, car aissi tremble de paor com fai la fuoilla contra·l ven. Non ai de sen per un enfan, aissi·m sen d’amor entrepres; e d’ome c’aisi es conques, pot domna aver almosna gran. |
VII | VII |
Bella domna ren nous deman. Mas quem prendas per seruidor. Quieus seruirai con bon seignor. Con que puois del guiardon man. Ueus mal uostre comandame(n). Fra(n)cs cors humils gais ecortes. Ors ni leons no(n) es uos ies. Que maucias sa uos miren. |
Bella domna, ren no·us deman mas que·m prendas per servidor, qu’ie·us servirai con bon seignor, con que puois del guiardon m’an. Ve·us m’al vostre comandamen, francs cors humils, gais e cortes! Ors ni leons non es vos ies, que m’aucias, s’a vos mi ren. |