Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernartz de uentedorn  Bernartz de Ventedorn
  I   I
 
 I
A mos chantars nomer honors. Encontral
 gran ioi cai conques. Cades magrobs si tot ses
 bos. Mos chan fos meiller que no(n) es. Aissi com
 es lamors sobrana. P(er) que mos cors meillure
 sana. Deuri esser sobranz lo uers q(ue)u fatz. Sob-
 re totz chanz euolgutz echantanz.
 
 
 Ia mos chantars no m’er honors
 encontral gran ioi c’ai conques,
 c’ades m’agr’obs, si tot s’es bos,
 mos chan fos meiller que non es.
 Aissi com es l’amors sobrana,
 per que mos cors meillur’e sana,
 deuri’esser sobranz lo vers qu’eu fatz
 sobre totz chanz, e volgutz e chantanz.
 
  II   II
 
 A 
dieus quan bona foramors. De dos amics
 sesser pogues. Que iaus daquestz enios. Lor
 amistatz no(n) cognogues. Cortesia es mout ui-
 lana. Quar aquesta falsa iens uana. Fat co-
 noisser semblan ni amistatz. Quar es cortes
 lo plus mal enseingnatz.
 
 
 A, Dieus! Quan bona for’amors 
 de dos amics, s’esser pogues
 que ia us d’aquestz enios
 lor amistatz non cognogues!
 Cortesia es mout vilana
 quar aquesta falsa iens vana
 fat conoisser semblan ni amistatz,
 qu’ar’es cortes lo plus mal enseingnatz!
 
  III   III
 
 P
er merce prec als amadors. Chascus per se co(n)-
 ssir epes. Del segle con es enueios. Ecan pauc
 nia de cortes. Camors pois hom p(er) tot sen ua-
 na. No(n) es ges amors mas ufana. Et es enois
 uilanie foudatz. Qui no(n) gara cui deu esser p(ri)-
 uatz.
 
 
 Per merce prec als amadors,
 chascus per se conssir e pes
 del segle con es enveios
 e can pauc n’i a de cortes!
 C’amors, pois hom per tot s’en vana,
 non es ges amors, mas ufana,
 et es enois, vilani’e foudatz,
 qui non gara cui deu esser privatz.
 
  IV   IV
 
 S
i tot mes uergoingna paors. Blasmat
 mer damor mas ben pes. Car aquest lauzars
 nomes procs. Epois mos conortz no(n) es res.
 Queu uei que de nien ma pana. Sil nom
 uol esser humana. Ecar no(n) puosc auer ioi
 ni solatz. Chan p(er) conort cen ues que son ir-
 atz.
 
 
 Si tot m’es vergoingna, paors,
 blasmat m’er d’Amor; mas ben pes
 car aquest lauzars no m’es procs,
 e pois mos conortz no·n es res;
 qu’eu vei que de nien m’apana
 si·l no·m vol esser humana;
 e car no·n puosc aver ioi ni solatz,
 chan per conort cen ves que son iratz.
 
  V   V
 
 C
unan sai ques dellas meillors. La meiller
 quanc dieus fezes. Mas tan auan cor edop-
 tos. Quer ai lei era non ai ges. Que ual ai-
 tals amors aurana. Quanc ies no(n) pot una
 setmana. Us bons amics unatrestar emp-
 atz. Ses gran enuois eses enemistatz.
 
 
 C’una·n sai qu’es de llas meillors
 da meiller qu’anc Dieus fezes;
 mas tan a van cor e doptos
 qu’er’ai lei, era no·n ai ges.
 Que val aitals amors aurana,
 qu’anc ies non pot una setmana
 us bons amics un atr’estar em patz
 ses gran enuois e ses enemistatz?
 
  VI   VI
 
 T
ostemps sec ioi ire dolors. Etos te(m)ps ira io
 is ebes. Et eu no(n) cre si iois no(n) fos. Com ia
 saubes ira que ses.
 (P(er) falsa lauzors humana.
 P(er) ioi de fina amor certana.)
 Que quim mezes tot lo
 mon adun lat. Eu p(re)al ioi p(er) cui son enga- 
 natz.
 
 
 Tostemps sec ioi, ir’e dolors
 e tostemps ira, iois e bes
 et eu non cre, si iois non fos,
 c’om ia saubes ira que·s es;
 per falsa lauzors humana,
 per ioi de fina amor certana
 que, qui·m mezes tot lo mon ad un lat,
 eu prea·l ioi per cui son enganatz.
 
  VII   VII
 
 B
ella do(m)pna uostre socors. Mauria mestier
 sius plangues. Que mout mes malaquist
 preisos. Encamors ma laissat epres. ha die-
 us camalamen ma fana. Quan so que(m) tra-
 is emengana. Mauen amar si tot mes pes
 hom platz. Era sai eu queu sui apoderatz.
 
 
 Bella dompna, vostre socors
 m’auria mestier, si·us plangues,
 que mout m’es mal’aquist preisos,
 en c’Amors m’a laissat e pres.
 Ha Dieus! ca malamen m’afana,
 quan so que·m trais e m’engana
 m’aven amar, si tot m’es pes’hom platz!
 Era sai eu qu’eu sui apoderatz.
 
  VIII   VIII
 
 M
essagiers uaiten uia plana. Amon romieu
 lai uas uiana. Edigas li q(ue)u lai fora tornatz.
 Si mos de cor magues salutz mandatz.
 
 
 Messagiers, vai t’en via plana
 a mon Romieu, lai vas Viana,
 e digas li qu’eu lai fora tornatz,
 si mos De-Cor m’agues salutz mandatz.