![Versione stampabile Versione stampabile](http://151.100.161.88/sites/all/modules/print/icons/print_icon.gif)
![PDF version PDF version](http://151.100.161.88/sites/all/modules/print/icons/pdf_icon.gif)
I | I |
BEm cugei dechantar sofrir. Iosqua chai el dolz te(m)ps suau. Et ap(re)s negus neses iau. Eprez edonar uei morir. No(m) puosc mudar no(m) p(re)nga cura. Q(ue) conortz er alz altres entre lor. Ecouen be puois ta(n)t bem uai damor. Qaia meillorsolaz atota gen. |
Be·m cugei de chantar sofrir iosqua chai el dolz temps suau; et apres negus ne s’esiau e prez e donar vei morir, no·m puosc mudar, no·m prenga cura; que conortz er alz altres entre lor; e coven be, puois tant be·m vai d’amor, q’aia meillor solaz a tota gen.[1] [1] Manca il sesto verso della cobla: d’un vers novel a la frejura.
|
II | II |
Do(m)na uas qal que part quem uir. Ab uos remai(n)g. (et) abuos uau. Esapchaz qe deuos mi lau. Asaz mais que no sai grazir. Ben co- nosc q(ue) mos p(re)z meillura. P(er) la uostra bonaue(n)- tura. Eq(ua)nt uos plac qem fezes ta(n)t donor. loiorn q(ue)m des en baisan uostramor. Depl(us) sios plaz p(re)ndez esgardamen. |
Domna, vas qal que part que·m vir, ab vos remaing et ab vos vau. E sapchaz qe de vos mi lau asaz mais que no sai grazir. Ben conosc que mos prez meillura per la vostra bon’aventura; e quant vos plac qe·m fezes tant d’onor lo iorn que·m des en baisan vostr’amor, de plus, si·os plaz, prendez esgardamen! |
III | III |
Amors aissim fai trassaillir. Del ioi q(ue)u ai ni uei ni au. Ni no sai qem dic ni q(ue)m fau. Ce(n)t uez trob qant be me cossir. Q(ue)u d(e)grauer sen emesura si mai adoncs mas pauc me du- ra. Car ren don torna iois en error. Pero be(n) sai qusatges es damor. Com qama ben no(n) a gaire de sen. |
Amors, aissi·m fai trassaillir: del ioi qu’eu ai, ni vei ni au ni no sai qe·m dic ni que·m fau. Cent vez trob, qant be me cossir, qu’eu degr’aver sen e mesura (si m’ai adoncs; mas pauc me dura), car ren don torna iois en error. Pero ben sai q’usatges es d’amor c’om q’ama ben, non a gaire de sen. |
IV | IV |
GReu en sabra mon meills chausir. Si sas bellas faichos men tau. Que ren mos lauzars nomabau. Esa g(ra)nt beutat escarnir. Ren mais nomen des asegura. Pois ta(n)t es dolza efinae pura. Grant pa- or ai qa es mesa ualor. Elausenger uolo(n) mon dan damor. E diram lon molt leu airamen. |
Greu en sabra mon meills chausir, si sas bellas faichos mentau, que ren mos lauzars no·m abau. e sa grant beutat escarnir. Ren mais no m’en desasegura! Pois tant es dolza e fina e pura, grant paor ai q’aesme sa valor; e lausenger volon mon dan d’amor e dira·m l’on molt leu airamen. |