Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard Lauentador.  Bernard la Ventador.
  I   I
 
 B
En ma per dut en laiu
 es uenta donr. Tut m(i)ei
 amic pos ma dompna no
 mama. Per queu non ai m
 ais talan quelai torn. Cad
 es ista uas mi saluaie grama
 Ueus per quem fai sembla(n)
 marrit emorn. Car ensa
 mor midelieig emsoiorn.
 Que deren als nos ran cu
 ran nis clama.
 
 
 Ben m’a perdut en lai ves Ventadonr
 tut miei amic, pos ma dompna no m’ama;
 per qu’eu non ai mais talan que lai torn,
 c’ades ista vas mi salvai’e grama.
 Ve·us per que·m fai semblan marrit e morn:
 car en s’amor mi delieig e·m soiorn.
 Que de ren als no·s rancuran ni·s clama.
 
  II   II
 
 A
Isi col peis que ses laisal ca
 dorn. Que non sab ren tro
 que ses pres en lama. Mes
 laisiei eu ues trop amar un
 iorn. Canc nom gardei tro
 fui emiei laflama. Que ma
 rt plus fort que nofai focs
 en forn. Et ab tot so non pu
 esc partir non torn. Caisi(m)
 ten pres samors emen liama.
 
 
 AIsi co·l peis que s’eslaisa·l cadorn
 que no·n sab ren tro que s’es pres en l’ama,
 m’eslaisiei eu ves trop amar un iorn,
 c’anc no·m gardei tro fui e miei la flama,
 que m’art plus fort, que no fai focs en forn;
 et ab tot so non puesc partir non torn,
 c’aisi·m  ten pres s’amors e m’enliama.
 
  III   III
 
 N
Omerauil
 sisamors miten pres. Car
 ienser cors non cre cal mon
 semire. Bels es egais eblancs
 efresc eles. Etot aital con eu
 uoil nidesire. Non sai dir
 mal dellei car non ies. Qui
 el nagra dig deioi sel li saube(s).
 Mas nollisai per queu men
 lais del dire.
 
 
 No meravil si s’amors mi ten pres,
 car ienser cors non cre c’al mon se mire:
 bels es, e gais e blancs  e fresc e les
 e tot aital con eu voil ni desire.
 Non sai dir mal de llei, car non i es;
 qu’ie·l n’agra dig de ioi, se lli saubes,
 mas no lli sai, per qu’eu m’en lais del dire.
 
  IV   IV
 
 N
Os temps uolrai sas honors
 esos bes. Eserai hom et amics
 eser uire. Elamerai obel p
 la sol bel pes. Com non pot
 cor destreingner ses ausire.
 Non sai domna uolgues ono
 uol gues. Sieu uolia camar
 non lapogues. Mas tota ren
 pot hom en mal escrire.
 
 
 Nos temps volrai sas honors e sos bes
 e serai hom et amics e servire,
 e l’amerai, o be·l plas’o·l bel pes,
 c’om non pot cor destreingner ses ausire.
 Non sai domna, volgues o no volgues,
 s’ieu volia, c’amar non la pogues.
 Mas tota ren pot hom en mal escrire.
 
  V   V
 
 A
las autras son
 oimais es çhauç. Que cal si
 uol mi pot asos ops traire.
 Per tal couen que nom sia
 uen dutç. Lonor nil bens q(ue)
 ma en cor afaire. Quenuios
 es pre gars cant es perduç.
 Eu osai ben que mals mene(s)
 uenguç. Castiat ma la bela
 demal aire.
 
 
 A las autras son oimais esçhauç;
 que cal si vol, mi pot a sos ops traire,
 per tal coven que no·m sia vendutç
 l’onor ni·l bens que m’a en cor a faire;
 qu’enuios es pregars, cant es perduç;
 eu o sai ben, que mals m’en es venguç:
 castiat m’a la bela de mal aire. 
 
  VI   VI
 
 E
N proença tramet manç esa
 luç. Ab mais de ioi chom no
 lor pot retraire. Efatç es for
 ç miraclas euer tuç. Car eu
 liman aiso don non ai gaire.
 QQueu non ai ioi
 mastan comen adutç. Mos
 bels uesers enfaituratç sos d
 ruç. Ennal uer gnatç losi
 gner debel caire.
 
 
 En Proença tramet manç e saluç
 ab mais de ioi c’hom no lor pot retraire;
 e fatç esforç, miraclas e vertuç,
 car eu li man aiso don non ai gaire.
 Qqu’eu non ai ioi, mas tan co m’en adutç
 mos Bels Vesers e’n Faituratç, sos druç,
 e’nn Alvergnatç, lo signer de Belcaire.
 
  VII   VII
 
 M
Os bels uesers per uos fai di
 eus uertuç. Tals com nos ue
 que nosi creubuç. Debels p
 laisers que saubes dir efaire.
 
 
 Mos Bels Vesers, per vos fai Dieus vertuç
 tals c’om no·s ve que no si creubuç
 de bels plaisers que saubes dir e faire.