Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernard de uentador  Bernard de Ventador
  I   I
 
 B
em an p(er)dut lai enues uentador(n).
 Tuit mei amic po(i)s ma do(m)na no(m) a-
 ma. Et es ben dreiz q(ue) iamais la no(n)
 tron. Cades esta uas mi salu(ai)e grama.
 Ueus p(er) quem fai semblan irat emorn.
 Car ensa mor me deleit em soiorn. Ni
 de ren al nos rancura nis clama.
 
 
 Be m’an perdut lai enves Ventadorn
 tuit mei amic, pois ma domna no m’ama;
 et es ben dreiz que ia mais la non tron,
 c’ades esta vas mi salvai’e grama.
 Ve·us per que·m fai semblan irat e morn:
 car en s’amor me deleit e·m soiorn!
 Ni de ren al no·s rancura ni·s clama.
 
  II   II
 
 A
issi col peis qui ses laissel
 cador(n). Eno sap mot tro q(ue) ses pres en
 lama. Me laissei eu ues trop amat un
 ior(n). Canc no saup mot fo emi la
 flama. Que mart plus fort no feira
 fox de forn. Eges p(er)ço no(m) pos partir un
 dorn. Aissim te(n) pres samors qui mal li
 ama.
 
 
 Aissi co·l peis qui s’eslaiss’el cadorn
 e no sap mot tro que s’es pres en l’ama,
 m’elaissei eu ves trop amat un iorn,
 c’anc no saup, mot fo e mi la flama,
 que m’art plus fort, no feira fox de forn;
 e ges per ço no·m pos partir un dorn,
 aissi·m ten pres s’amors qui m’alliama.
 
  III   III
 
 N
om merauill si samors mi te pres. Que
 Genzer cors no(n) cre qel mon se mire.
 Bels eblancs es efrex egais eles. Etoz
 aitals com eu uoil ni de(s)ire. No(n) puos mai
 dir delei q(ue) no(n) ies. Qeu nagra dit de
 ioi seu li saubes. Mas noli iai p(er) ço me
 lais de dire.
 
 
 No·m meravill si s’amors mi te pres,
 que genzer cors non cre q’el mon se mire:
 bels e blancs es, e frex e gais e les
 e toz aitals com eu voil ni desire.
 Non puos mai dir de lei, que non i es;
 q’eu n’agra dit de ioi, s’eu li saubes;
 mas no li iai, per ço me lais de dire.
 
  IV   IV
 
 T
oz tems uolrai esonor esos ]pros[ bes. E-
 ill serai om (et) amics (et) s(er)uire. Elame]n[-
 rai beli plaz o bell pes. Com no pot cor
 destreinger ses aucire. No sai do(m)na
 uolgues ono uolgues. Som uolia ca-
 mar no la pogues. Mas totas res pot
 om emal escrire.
 
 
 Toz tems volrai e s’onor e sos bes
 e·ill serai om et amics et servire,
 e l’amerai, be li plaz’o be·ll pes,
 c’om no pot cor destreinger ses aucire.
 No sai domna, volgues o no volgues,
 so·m volia, c’amar no la pogues.
 Mas totas res pot om e mal escrire.
 
  V   V
 
 A 
las altras sui eu chai escazuz. la cals
 se uol me pot uas si atraire. p(er) tal co-
 uen q(ue) no sia uenduz. lo iois nil bes q(ue)
 man en cor affaire. Que noios es pre
 gars pos es p(er)duz. p(er)mi edic os q(ue) mals
 men es uenguz. Qen ganat ma la be-
 la de mal aire.
 
 
 A las altras sui eu chai escazuz
 la cals se vol, me pot vas si atraire,
 per tal coven que no sia venduz
 lo iois ni·l bes que m’an en cor a ffaire;
 qu’enoios es pregars, pos es perduz;
 per mi e dic o·s, que mals m’en es venguz,
 q’enganat m’a la bela de mal aire.
 
  VI   VI
 
 E
n proenza tramet ma(n)z esaluz. Ema-
 is debes com nolur sap retraire. Efaz
 esforz miraclas euertuz. Car en lor ma(n)
 dezo dom no(n) ai gaire. Qeu no(n) ai ioi
 mas tan can men aduz. Mos bels ue-
 zers en faitura mos druz. En alu(er)gnaz
 lo seignor de belcuer.
 
 
 En Proenza tramet manz e saluz
 e mais de bes c’om no lur sap retraire;
 e faz esforz, miraclas e vertuz,
 car en lor man de zo dom non ai gaire,
 q’eu non ai ioi, mas tan can m’en aduz
 mos Bels Vezers e’n Faitura, mos druz,
 e’n Alvergnaz, lo seignor de Belcuer.