Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernartz deuentedorn.  Bernartz de Ventedorn.
  I   I
 
 BE
 mant p(er)dut lai enues uentedorn.
 Tuich mei amic pois ma dompna
 nom ama. Et es ben dreitz que ia mais
 lai non torn. Car tant estai uas mi
 saluaga egrama. Ueus p(er)qem fai sem-
 blan irat emorn. Car ensamor mi deli-
 eit em soiorn. Ni deren als nois rancu-
 ra nis clama.
 
 
 Be m’ant perdut lai enves Ventedorn
 tuich mei amic, pois ma dompna no m’ama;
 et es ben dreitz que ia mais lai non torn,
 car tant estai vas mi salvaga e grama.
 Ve·us per qe·m fai semblan irat e morn:
 car en s’amor mi delieit e·m soiorn!
 Ni de ren als no·is rancura ni·s clama.
 
  II   II
 
 A
issi col peis qui ses laissa elcadorn. enon
 sap mot tro que ses pres enlama. Mes-
 laissiei eu uas trop amar un iorn. canc
 non saup mot tro fui en miei la flama.
 Que art plus fort que non fai fuocs de
 forn. Eies p(er)so nonpuosc partir un dorn.
 Aissim ten pres samors q(ue)maliama.
 
 
 Aissi co·l peis qui s’eslaissa el cadorn
 e non sap mot, tro que s’es pres en l’ama,
 m’eslaissiei eu vas trop amar un iorn,
 c’anc non saup mot, tro fui en miei la flama,
 que art plus fort que non fai fuocs de forn;
 e ies per so non puosc partir un dorn,
 aissi·m ten pres s’amors que m’aliama.
 
  III   III
 
 N
om merauill si samors mi ten pres.
 Q(ue) gensser cors non cre qel mon se mire.
 Bels eblancs es efres egais eles. Etotz
 aitals cu(m) ieu uuoill edesire. Non puosc
 dir mal delieis que non i es. Qiel nagra
 dich de ioi sieu li saubes. Mas noli sai p(er)
 so men lais de dire.
 
 
 No·m meravill si s’amors mi ten pres,
 que gensser cors non cre q’el mon se mire:
 bels e blancs es, e fres e gais e les
 e totz aitals cum ieu vuoill e desire.
 Non puosc dir mal de lieis, que non i es;
 q’ie·l n’agra dich de ioi, s’ieu li saubes;
 mas no li sai, per so m’en lais de dire.
 
  IV   IV
 
 T
otztemps uolrai sa honor esos bes. Eil
 serai hom et amics eseruire. Elamarai
 ben li plassa obeil pes. Com non pot cor
 destreigner ses aucire. Non sai dompna
 uolgues onon uolgues. sim uolia ca-
 mar nola pogues. Mas totas res pot
 hom en mal escriure.
 
 
 Totz temps volrai sa honor e sos bes
 e·il serai hom et amics e servire,
 e l’amarai, ben li plassa o be·il pes,
 c’om non pot cor destreigner ses aucire.
 Non sai dompna, volgues o non volgues,
 si·m volia, c’amar no la pogues.
 Mas totas res pot hom en mal escriure.
 
  V   V
 
 A
 las autras sui sai eschasutz. La cals si
 uol mi pot uas si atraire. P(er) tal couen q(ue)
 nom sia uendutz. Lonors nil bes que
 ma encor afaire. Qenoios es preiars
 pos es p(er)dutz. P(er)mius odic q(ue) mals men
 es uengutz. Qenganat ma la bella
 demal aire.
 
 
 A las autras sui sai eschasutz
 la cals si vol mi pot vas si atraire.
 Per tal coven que no·m sia vendutz
 l’onors ni·l bes que m’a en cor a faire;
 q’enoios es preiars, pos es perdutz;
 per mi·us o dic, que mals m’en es vengutz,
 q’enganat m a la bella de mal aire.
 
  VI   VI
 
 E
n proenssa tramet mans esalutz. epl(us)
 debes com nolor sap retraire. Efatz esfortz
 miracles euertutz. Car ieu lor mand
 deso don non ai gaire. Qieu non ai ioi
 mas tant qant men adutz. Mos bels
 uezers en fraitura mos drutz. Enaluer-
 ngatz lo seigner de bel caire.
 
 
 En Proenssa tramet mans e salutz
 e plus de bes c’om no lor sap retraire;
 e fatz esfortz, miracles e vertutz,
 car ieu lor mand de so don non ai gaire,
 q’ieu non ai ioi, mas tant qant m’en adutz
 mos Bels Vezers en Fraitura, mos drutz,
 e’n Alverngatz, lo seigner de Belcaire.
 
  VII   VII
 
 M
os bels uezers p(er) uos fai dieus uertutz.
 Tals com nous ue que non sia ereubutz
 delz bels plazers q(ue) sabetz dir efaire. 
 
 
 Mos Bels Vezers, per vos fai, Dieus vertutz
 tals c’om no·us ve que non sia ereubutz
 delz bels plazers que sabetz dir e faire.