

Bernatz de uentadorn. | Bernatz de Ventadorn. |
I | I |
BEl mes quieu chant en aquel mes. Que flor efuoilla uei parer. Et aug lo chan do- uz pel defes. Del rossignol maitin esser. Ado(n)cs seschai quieu aia iauzimen. Dun ioi uerai en q(ue) mos cors saten. Car eu sai ben que per amor mo- rai. |
Bel m’es qu’ieu chant en aquel mes que flor e fuoilla vei parer, et aug lo chan douz pel defes del rossignol maitin e sser. Adoncs s’eschai qu’ieu aia iauzimen d’un ioi verai en que mos cors s’aten, car eu sai ben que per amor morai. |
II | II |
Amors ecal honors uos es. Ni cals pros uon pot escazer. Sausiez cellui caues pres. Que ues uos no(n) sausa mouer. Mal uos estai car dols de mi nos pren. Camat aurai en perdos lo(n)iame(n). Cella on ia merce no(n) trobaria. |
Amors, e cal honors vos es ni cals pros vo·n pot escazer, s’ausiez cellui c’aves pres, que ves vos non s’ausa mover? Mal vos estai car dols de mi no·s pren, c’amat aurai en perdos loniamen cella on ia merce non trobaria! |
III | III |
Puois uei que p(re)iairs ni merces. Ni seruire no(m) pot pro tener. Per amor de dieu mes fezes. Ma dona cal que bon saber. Que gran ben fai uns pauc de iauzimen. Asel que traitan gran mal com eu sen. Esai si muer requirenz li serai. |
Puois vei que preiairs ni merces ni servire no·m pot pro tener, per amor de Dieu mes fezes ma dona calque bon saber! Que gran ben fai uns pauc de iauzimen a sel que trai tan gran mal com eu sen; e s’aisi muer, requirenz li serai. |
IV | IV |
Guarrit magra si mausies. Qadonc nagra fag son uoler. Mas eu no(n) cre quella fezes. Ren cami tornes aplazer. Mas lo seus bels cors cortes. lo genser com puosca uezer. Agra nesglai epe- nedera sen. Ia no(n) crerai noman cubertamen. Mas cella sen uas mi per plan assai. |
Guarrit m’agra si m’ausies, q’adonc n’agra fag son voler. Mas eu non cre qu’ella fezes ren c’a mi tornes a plazer. Mas lo seus bels cors cortes, lo genser c’om puosca vezer, agra·n esgbai e penedera s’en? Ia non crerai, no man cubertamen, mas cella s’en vas mi per plan assai![1] [1] Il quinto e il sesto verso della cobla sono in più.
|
V | V |
Del maior tort quieu anc lagues. Uos dirai sius uoles lo uer. Amera la sa lei plagues. Eser- uiral de mon poder. Mas no(n) seschai quil am ta(n) paubramen. Pero ben sai cassatz forauinen. Qe ies amors segon ricor no(n) uai. |
Del maior tort qu’ieu anc l’agues, vos dirai, si·us voles, lo ver: amera la, s’a lei plagues, e servira·l de mon poder. Mas non s’eschai qu’il am tan paubramen; pero ben sai c’assatz for’avinen, qe ies amors segon ricor non vai. |
VI | VI |
El mon nom es mas una res. Per quieu ioia pogues auer. Edaquella no(n) aurai ges. Ni dautra no(n) puosc ies auer. Pero si nai per lei ualor esen. En son plus gais etenc mon cor plus ien. Car sil non fos ia nomen mere(n) plai. |
El mon no·m es mas una res per qu’ieu ioia pogues aver; e d’aquella no·n aurai ges, ni d’autra no·n puosc ies aver. Pero si n’ai per lei valor e sen, en son plus gais e tenc mon cor plus ien, car s’il non fos, ia no m’en mer’en plai! |
[1] Il quinto e il sesto verso della cobla sono in più.