Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
 Bernartz del uentedorn.  Bernartz del Ventedorn.
  I   I
 
 B
El mes quant eu uei la bruoilla. Reuerdir
 p(er) miei lo bruoill. Eill ram son cubert de fu
 oilla. Els rosignols sot lo fuoill. Chanta
 damor don mi duoill. Eplaz me q(ue)u men duo-
 illa. Ab sol que amar mi uoilla. Cella queu
 desir euoill.
 
 
 Bel m’es quant eu vei la bruoilla
 reverdir per miei lo bruoill
 e·ill ram son cubert de fuoilla
 e·ls rosignols sot lo fuoill
 chanta d’amor don mi duoill;
 e plaz me qu’eu m’en duoilla,
 ab sol que amar mi voilla
 cella qu’eu desir e voill.
 
  II   II
 
 E
u la uoill quan plus sorgoilla. Ues me ma(s)
 oncas orgoill. Nac uas lei p(er) so ma cuoilla.
 Ma dompna pois tan ma cuoill. Ca totas aut-
 ras me tuoill. P(er) lei cui dieus no me tuoilla.
 Anz li don cor que(n) grat cuoilla. So que totz
 iornz samors cuoill.
 
 
 Eu la voill quan plus s’orgoilla
 ves me (mas oncas orgoill
 n’ac vas lei?). Per so m’acuoilla
 ma dompna, pois tan m’acuoill
 c’a totas autras me tuoill
 per lei, cui Dieus no me tuoilla;
 anz li don cor qu’en grat cuoilla
 so que totz iornz s’amors cuoill.
 
  III   III
 
 S
amor cuoill qui men preisona. P(er) lei que
 mala preison. Mi fai cades mochaisona. Da-
 iso don eu locaison. Tort namais eu loill p(er)du.
 Emos cors li p(er)dona. Car tan la sai belle bona.
 Que tut li mal men son bon.
 
 
 S’amor cuoill, qui m’enpreisona
 per lei que mala preison
 mi fai, c’ades m’ochaisona
 d’aiso don eu l’ocaison.
 Tort n’a; mais eu lo·ill perdu;
 e mos cors li perdona,
 car tan la sai bell’e bona
 que tut li mal m’en son bon.
 
  IV   IV
 
 B
on son tut li mal quen dona. Mas p(er)dieu li
 quier p(er)don. Que ma bocha que ieona. Du(n) do-
 uz baissar de iaon. Mas trop quier gran guizar-
 don. Cellei que tan guizardona. Equant eu le-
 na rasona. Il me camia sa rason.
 
 
 Bon son tut li mal que·n dona;
 mas per Dieu li quier perdon:
 que ma bocha, que ieona,
 d’un douz baissar deiaon.
 Mas trop quier gran guizardon
 cellei que tan guizardona;
 e quant eu l’en arasona,
 il me camia sa rason.
 
  V   V
 
 M
a rasos camia euira. Mas eu ges dellei nom
 uir. Mon fin cor quella desira. Ai tan que tut mi-
 ei desir. Son dellei p(er) cui sospir. Ecar ella non
 sospira. Sai que(n) lei mamortz se mira. Quan
 sa gran beutat remir.
 
 
 Ma rasos camia e vira;
 mas eu ges de llei no·m vir
 mon fin cor que lla desira
 aitan que tut miei desir
 son de llei per cui sospir;
 e car ella non sospira,
 sai qu’en lei ma mortz se mira,
 quan sa gran beutat remir.
 
  VI   VI
 
 M
a mort remir que iauzir. No(n) puosc ni no(n) son
 iauzire. Mas eu son tan bons sofrire. Catendre
 cug soffrir. 
 
 
 Ma mort remir, que iauzir
 no·n puosc ni no·n son iauzire;
 mas eu son tan bons sofrire
 c’atendre cug soffrir.