| Idem Bernart | Idem Bernart |
| I | I |
| A tantas bonas chansos. Etanz bos moz autret]ei[ faz. don no(n) (me)mes ere(n) plaiz. Do(m)na seu saubes deuos. Que fossez uas mi tan dura. Ara sai q(ue)us ai p(er)duda. Mas si uals nous mes tolguda en la mia forfaitura. |
A! Tantas bonas chansos e tanz bos moz autret faz, don non me meser’en plaiz, domna, seu saubes de vos que fossez vas mi tan dura. Ara sai qu’e·us ai perduda! Mas sivals no·us m’es tolguda en la mia forfaitura. |
| II | II |
| Uers es q(ue) mai(n)gtas sazos. Mera be diç e retraig. Que mestera mal elaig. Ca mes (et) amaz no fos. Mas la on amors satura. Er greu sobrada euencuda. Si so(n) coratge no muda. O aillors no met sa cura. |
Vers es que maingtas sazos m’era be diç e retraig que m’estera mal e laig c’ames et amaz no fos. Mas la on Amors s’atura, er greu sobrada e vencuda, si son coratge no muda o aillors no met sa cura. |
| III | III |
| Mas era sui tan ioios. Que no(m) soue de mal traig. Guitat ma dire desmai. Ab sos beillz oillz amoros. De quem poiz çonem fattura. Cill qui ma ioia ren- duda. Canc pos queu lagui ueuda. No nagui sen. ni mesura. |
Mas era sui tan ioios que no·m sove de maltraig. Guitat m’a dir’e d’esmai ab sos beillz oillz amoros, de que·m poizçon’e·m fattura, cill qui m’a ioia renduda, c’anc pos qu’eu l’agui veuda, non agui sen ni mesura. |
| IV | IV |
| Mot i fez amors que pros. Car tan ric ioi ma atraig. Tot can ma uia for- faig. Ual ben aq(ue)st guiardos. Aicill fe nis ma rancura. Que sa ualors esaiuda. Mes a tal corta uenguda. Toz sos torz ia drechura. |
Mot i fez Amors que pros, car tan ric ioi m’a atraig. Tot can m’avia forfaig, val ben aquest guiardos. Aici·ll fenis ma rancura, que sa valors e s’aiuda m’es a tal corta venguda: toz sos torz i adrechura. |
| V | V |
| Qui ue sas belas faiços. Ab q(ue) mauer si atraig. pot be saber atrasaig. Que sos cors es bels ebos. Eblanc soz la uestidu ra. Eu no(n) o dic mas p(er) cuda. Que la ne us qant ela es nuda. par ues lei bru- nez (oscura) |
Qui ve sas belas faiços, ab que m’a ver si atraig, pot be saber atrasaig que sos cors es bels e bos e blanc soz la vestidura (eu non o dic mas per cuda), que la neus, qant ela es nuda, par ves lei brun’ez oscura. |
| VI | VI |
| Do(m)na si fals enoios. Qui maint ioi enti- er an fraig. Se metio en agait. p(er) sa- ber com es de nos. p(er) dir dauol gen tafu ra. No(n) estez ies esp(er)duda. Que ia p(er) mi ner saubuda. lamors ben siaz segura. |
Domna, si fals enoios, qui maint ioi entier an fraig, se metio en agait per saber com es de nos, per dir d’avol gen tafura non estez ies esperduda: que ia per mi n’er saubuda l’amors; ben siaz segura! |