Edizione diplomatico-interpretativa

Versione stampabilePDF version
  B de uentadorn   B de Ventadorn
  I   I
  Ar ma cosselhatz senhors uos cauetz ualor e sen.
  una donam det samor. cay amada loniamen. mais eras say
  p(er) uertat. que fay autramic priuat. et anc de nulh companho
  companha. tan greu nom fo.
  
 
  Ar m’acosselhatz, senhors,
  vos c’avetz valor e sen:
  una dona·m det s’amor,
  c’ay amada loniamen;
  mais eras say per vertat
  que fay autr’amic privat,
  et anc de nulh companho
  companha tan greu no·m fo.
  
  II   II
  
  Esi uol autrama(dor) ma dona
  no(n) loi defe(n). e lais may p(er) paor.
  q(ue) p(er) autre(m) deme(n). e sanc hom dec
  auer grat. de nulh s(er)uizi for-
  sat. be(n) dei au(er) grat. ieu q(ue) ta(n) gra(n) tort p(er)do. 
  
 
  E si vol autr’amador
  ma dona, non lo i defen;
  e lais may per paor
  que per autre·m demen;
  e s’anc hom dec aver grat
  de nulh servizi forsat,
  ben dei aver grat
  ieu, que tan gran tort perdo.
  
  III   III
 
  D
una res suy
  e(n)]amorat[ error. (et) estau e(n) pensame(n). q(ue) loncx temps nauray
  ]estat[ dolor. sieu aq(ue)st plag li cosse(n). e sie li dic mo(n) pessat. te(n)ra(n)z
  p(er) desesp(er)at. cal q(ue) fassa o cal q(ue) no. res no me(n) pot esser bo.
  D’una res suy en error
  et estau en pensamen:
  que loncx temps n’auray dolor,
  s’ieu aquest plag li cossen. 
  e s’ie’li dic mon pessat,
  tenranz per desesperat.
  Calque fassa o calque no,
  res no m’en pot esser bo.
  IV   IV
 
  P
us mamesa la folor. be seray fols si no pre(n). daq(ue)st dos
  mals lo menor. car mais ual mo(n) essien. e(n) lieis au(er) la mitat.
  q(ue) tot p(er)dre p(er) foldat. car a(n)c anulh drut felo. damor no ui far
  so(n) pro.
  
 
  Pus m’a mes a la folor,
  be seray fols, si no pren
  d’aquest dos mals lo menor;
  car mais val, mon essien,
  en lieis aver la mitat
  que tot perdre per foldat,
  car anc a nulh drut felo
  d’amor no vi far son pro.
  
  V   V
  
  E sieu lam a desonor esq(ue)rn er a tota ge(n). e te(n)ra(n)
  me(n) li melhor. p(er) coart e p(er) sufre(n). e saisi perc samistat. te(n)c me(n)
  p(er) dezeretat. damor e ia dieus no(m)z do. mais faire uers ni cha(n)-
so. ]mais.[ 
 
  E s’ieu l’am a desonor,
  esquern er a tota gen;
  e tenran m’en li melhor
  per coart e per sufren.
  E s’aisi perc s’amistat,
  tenc m’en per dezeretat
  d’amor e ia Dieus no·mz do
  mais faire vers ni chanso.
  
  VI   VI
 
  M
ais siei huelh galiador. q(uem) agard(er)o(n) ta(n) ge(n). si
  aisi gardo(n) alhors. mot y fan gra(n) falhime(n). mas daita(n) ma be(n)
  o(n)rat. q(ue) s(er)an. m. aiustat. mays gardo(n) lay o(n) yeu so(n). q(ue) no fan
  sels dauiro(n).
 
  Mais siei huelh galiador,
  que m’agarderon tan gen,
  si aisi gardon alhors,
  mot y fan gran falhimen;
  mas d’aitan m’a ben onrat
  que, s’eran mil aiustat,
  mays gardon lay on yeu son,
  que no fan sels d’aviron.
  
  VII   VII
  
  D
e laiga q(ue) dels huelhs plor. escriu salutz
  mais de . c. q(ue) tramet a la ge(n)sor. et a la pus auine(n). mantas
  uetz mes pueis me(m)brat. lamor q(uem) fe al comiat. q(ui)el ui cubrir
  sa faisso. canc nom poc dir oc ni no.
  
 
  De l’aiga que dels huelhs plor,
  escriu salutz mais de cen,
  que tramet a la gensor
  et a la pus avinen.
  Mantas vetz m’es pueis membrat
  l’amor que·m fe al comiat:
  qu’ie·l vi cubrir sa faisso,
  c’anc no·m poc dir oc ni no. 
  VIII   VIII
  
  Garssio(n) tost e ui-
  tz. mo(n) chantat sia portatz. a mo messatie que fo. car a(n)c pu-
  eis no(n) aic ta(n)t bo.
  
 
  Garssion, tost e vitz
  mon chantat sia portatz
  a mo Messatie, que fo,
  car anc pueis non aic tant bo.